Benestar Social

Quan l’empresonament suposa una vulneració dels drets de la infància i l’adolescència

Georgina Oliva
Georgina Oliva
Darrerament (i malauradament) anem llegint que hi ha infants i adolescents que no poden celebrar els seus aniversaris amb els seus pares i mares, o que han de recorre setmanalment centenars de kilòmetres amb més de tres transports diferents per poder veure’ls només uns minuts fugaços darrera d’un trist vidre gruixut. Són els fills i les filles dels nostres representants polítics empresonats. És també la realitat dels fills de moltes persones empresonades arreu. Què senten aquests infants i adolescents? Quin impacte té aquesta situació en el seu benestar? Han sortit articles d’experts (link: https://www.elnacional.cat/ca/opinio/vulneracio-drets-infants-adolescents_258771_102.html) i associacions dedicades a l’atenció a la infància (https://www.ara.cat/es/opinion/conxi-martinez-los-otros-presos-politicos_0_1999000330.html) que ho descriuen molt bé.

Però no només ho diuen ells. Ho diu també el Consell d’Europa1 que reclama per als fills i filles de les persones empresonades els mateixos drets, i urgeix als Estats membres a prendre les mesures necessàries per a vetllar perquè els drets d’aquests infants no siguin sistemàticament vulnerats. També la nostra llei2 estableix la obligació dels poders públics de vetllar, defensar i promoure el respecte efectiu dels drets dels infants i els adolescents.

Per tant, cal emprendre accions per tal de garantir el dret dels infants a poder tenir un contacte regular amb els seus pares i mares, i d’una altra, per promoure el dret dels progenitors a poder participar activament en la criança dels seus fills i filles.

Accions com que l'arrest no es faci davant dels infants; que es substitueixin amb sancions o mesures comunitàries les detencions preventives; que en casos de presó s’assigni una instal·lació propera als seus fills/es; que es garanteixin visites regulars i freqüents, i que aquestes es puguin realitzar en un espai infantil acollidor i tot fora de la presó; que es flexibilitzin les normes sobre les trucades i que es faciliti l’ús d’altres vies com les videoconferències; i sobretot que es concedeixin permisos a les persones empresonades per tal de que puguin estar presents en esdeveniments significatius en les seves vides familiars.

En definitiva, és intolerable que es discriminin i no es garanteixin els drets dels infants i adolescents que tenen els seus pares i mares empresonades, i cal que els poder públics garanteixin que aquesta situació de privació de la llibertat no suposi un trencament del vincle emocional que pot ocasionar greus perjudicis per als infants i adolescents.


Georgina Oliva
Sectorial de Benestar social
Esquerra Republicana
benestarsocial@esquerra.cat



1Recomanació CM/Rec (2018) 5 del 4 d’abril de 2018 (link: https://search.coe.int/directorate_of_communications/Pages/result_details.aspx?ObjectId=09000016807b339d)