El concepte de justícia o més bé sobre la seva inexistència sota l'ordenament jurídic espanyol, està de rabiosa actualitat. Ara bé, això no és nou, tot i que moltes vegades ho analitzem i diagnostiquem tenint en compte només el curt termini, oblidant l'arrel del problema. Si partim de la premissa que les lleis sorgeixen d'una correlació de forces concreta, no podem oblidar, doncs, que les bases de l'actual sistema legislatiu les van pactar els sectors més claudicants de l'oposició amb uns franquistes que deixaren la seva empremta en aspectes essencials.

Partíem, per tant, d'unes lleis que, si bé en molts aspectes suposaven clars avenços, en molts d'altres les cartes estaven marcades. Eren un decorat de cartró pedra, però bona part de la societat catalana creia, com es desprenia de la filosofia dels antics savis, que la idea de justícia i el poder judicial anaven de la mà, i que s'enjudiciava de manera imparcial.

El procés independentista ha fet caure aquest decorat, i la majoria de la població catalana ha vist que no sols hi havien unes lleis fetes a mida per aturar l'autodeterminació, sinó que el gruix del sistema judicial està al servei d'un poder polític autoritari i està disposat a saltar-se la seva legislació tant cops com faci falta per mantenir viu el règim del 78.

Hom tenim al cap el curt termini, el procés polític convertit en procés judicial com el del nostre govern legítim, però el setge i la fal·làcia fa molt que dura.

Cal seguir evidenciant aquesta realitat i treballar per construir una justícia que no s'assembli al poder judicial que coneixem, sinó capgirar el poder judicial perquè s'assembli a la gent; fem-la transparent i democràtica, en definitiva, fem-la lliure.



Marta Alonso
Sectorial de Justícia
Esquerra Republicana