L'habitatge és fonamental per evitar l'exclusió social
És evident que les polítiques contra la pobresa i per la inclusió social tenen tres pilars fonamentals con són: el treball, l’habitatge i l’alimentació. La cobertura d’aquests tres aspectes són cabdals per la consecució de nivells bàsics de cohesió social. L’habitatge és fonamental per evitar entrar en situacions d'exclusió social.
A Catalunya, des de l’any 2008 disposem de la llei del dret a l’habitatge, la qual podem considerar com una de les més avançades d’Europa, malgrat l'eliminació d'alguns dels seus aspectes en la llei Òmnibus.
En els darrers mesos, una de les qüestions que ha colpit més la societat catalana ha estat la dació en pagament, aquesta no la podem considerar com una solució definitiva a les situacions de deute d’hipoteca. Una part important de la solució passa per tenir present el retorn, per part d’entitats financeres, del diner públic que se’ls ha concedit en els darrers temps. En aquest moments, és imprescindible crear estructures de negociació que comporti la forçosa implicació de les entitats financeres en la resolució de les situacions de deute hipotecari, com es contempla legislativament a països com a Franca, Bèlgica, Alemanya, entre altres.
Per aquest motiu, el passat mes de desembre el grup d’ERC al Parlament de Catalunya va presentar una proposta de resolució amb l'objectiu d’aconseguir processos de negociació previs al procés judicial entre les persones afectades i les entitats bancàries. En aquesta proposta s’inclou l’alliberament del deute no satisfet en el període màxim de 5 anys. Com a eix central d’aquest procediment es crea la Comissió de sobre-endeutament, la qual analitza i fa propostes sobre el procediments de liquidació de deute.
En el present procés de discussió parlamentària, aquesta proposta està aconseguint importants consensos, si be encara ha de superar el procés de Comissió i la posterior aprovació del Ple del Parlament. Com a greu inconvenient, no podem oblidar que, en el supòsit d’apropar-se la llei, es traslladaria al Congrés espanyol per a la seva aprovació definitiva, degut a que l'Estat detenta la competència sobre règim hipotecari.
A la persona que espera que se li pugui solucionar legalment la seva situació de possible desnonament, com se li explicarà que el Parlament ha creat un marc per resoldre-ho i la dependència d’Espanya ho allargarà més temps sense saber, a més, si rebutjarà la proposta? Una conseqüència més de la nostra dependència d'Espanya.
Jaume Forés i Llasat.
President de la comissió sectorial de Benestar Social
benestarsocial@esquerra.org
A Catalunya, des de l’any 2008 disposem de la llei del dret a l’habitatge, la qual podem considerar com una de les més avançades d’Europa, malgrat l'eliminació d'alguns dels seus aspectes en la llei Òmnibus.
En els darrers mesos, una de les qüestions que ha colpit més la societat catalana ha estat la dació en pagament, aquesta no la podem considerar com una solució definitiva a les situacions de deute d’hipoteca. Una part important de la solució passa per tenir present el retorn, per part d’entitats financeres, del diner públic que se’ls ha concedit en els darrers temps. En aquest moments, és imprescindible crear estructures de negociació que comporti la forçosa implicació de les entitats financeres en la resolució de les situacions de deute hipotecari, com es contempla legislativament a països com a Franca, Bèlgica, Alemanya, entre altres.
Per aquest motiu, el passat mes de desembre el grup d’ERC al Parlament de Catalunya va presentar una proposta de resolució amb l'objectiu d’aconseguir processos de negociació previs al procés judicial entre les persones afectades i les entitats bancàries. En aquesta proposta s’inclou l’alliberament del deute no satisfet en el període màxim de 5 anys. Com a eix central d’aquest procediment es crea la Comissió de sobre-endeutament, la qual analitza i fa propostes sobre el procediments de liquidació de deute.
En el present procés de discussió parlamentària, aquesta proposta està aconseguint importants consensos, si be encara ha de superar el procés de Comissió i la posterior aprovació del Ple del Parlament. Com a greu inconvenient, no podem oblidar que, en el supòsit d’apropar-se la llei, es traslladaria al Congrés espanyol per a la seva aprovació definitiva, degut a que l'Estat detenta la competència sobre règim hipotecari.
A la persona que espera que se li pugui solucionar legalment la seva situació de possible desnonament, com se li explicarà que el Parlament ha creat un marc per resoldre-ho i la dependència d’Espanya ho allargarà més temps sense saber, a més, si rebutjarà la proposta? Una conseqüència més de la nostra dependència d'Espanya.
Jaume Forés i Llasat.
President de la comissió sectorial de Benestar Social
benestarsocial@esquerra.org