Ni estrangers ni immigrants, ciutadans!
Alguna vegada m'han preguntat si a la sectorial d'immigració d'Esquerra hi havia immigrants. I els he respost que no. Em miren estranyats i els aclareixo que a la sectorial no hi ha immigrants, sinó que tenim ciutadans i ciutadanes.
Aquesta és la premissa en la que es basen les propostes que des de la Sectorial de Polítiques d'Immigració (que no sectorial d'immigració) presentem al programa electoral. Unes propostes encaminades a enfortir el concepte de ciutadania entre les persones nouvingudes i a dotar-les de drets, en especial aquells que se’ls ha negat.
Durant el període de transició ens haurem de dotar de mecanismes jurídics transitoris de protecció a les persones que, malgrat viuen a Catalunya des de fa anys, romanen en una situació administrativa irregular, sigui a causa d’una irregularitat sobrevinguda o sigui a causa d’una Llei d’estrangeria estatal que ha vetat la integració a moltes persones.
Les nostres propostes estan adreçades a emparar els ciutadans i ciutadanes que viuen en la perenne incertesa de qui sap que el seu futur i el dels seus fills depèn d'un paper, i aquesta situació els fa especialment vulnerables davant l’allau d’amenaces provinents dels sectors més espanyolistes; estan encaminades a protegir els companys i companyes declaradament independentistes que arrisquin la no renovació dels seus permisos o pateixen l’amenaça de la retirada de la nacionalitat, per allò que l’Estat considera un “greuge” ideològic i una traïció a la pàtria; estan orientades a reconèixer el dret fonamental de tota persona en un país demòcrata, el dret a votar. En definitiva, estan dirigides a atorgar la plena ciutadania a les persones pel dret adquirit de pertinença a la nació on viuen.
Hem viscut durant anys les conseqüències de regir-nos per una llei estatal que ha fet de la il·legalitat un negoci, una llei pensada des la coerció i l'expulsió, una llei on preval la culpabilitat a la innocència, una llei on les persones són tractades com a delinqüents i tancades en centres penitenciaris pel sol fet de no disposar, en el moment de la detenció, del document administratiu corresponent. I no em refereixo als CIE, sinó a les presons: 8 de cada 10 vegades que la policia atura algú pel carrer ho fa per raó de raça, però malgrat el que alguns ens volen fer creure, només el 0,38% dels estrangers residents a Catalunya són delinqüentsi.
Esquerra va posar el concepte de ciutadania damunt la taula quan l'acció del Govern en matèria d'immigració va estar en mans de l'Oriol Amorós. Es va treballar amb totes les forces vives del país fins que es va aconseguir signar el Pacte Nacional per a la Immigració i fins que el Parlament va aprovar la Llei d'Acollida. Però ens queda un llarg camí per recórrer, un camí que ha de ser un de sol.
Un nou país per a tothom. Aquesta és la clau del nostre futur si no volem reproduir l'error dels quebequesos. Hem d'engrescar tothom, tan és on hagin nascut, perquè comparteixin el nostre projecte independentista, hem de demanar-los que treballin amb nosaltres colze a colze perquè el nostre futur també és el seu, els hem de convèncer perquè arrisquin el que tenen de la mateixa manera que ho fem nosaltres. Però també ens hem de comprometre com a país i donar la nostra paraula que ells, tots ells, seran ciutadans i ciutadanes de ple dret en el període constituent de la nova República Catalana. No proposem res que no sigui aplicar el mateix criteri que s'aplicarà a qualsevol persona provinent de la Unió Europea o de l'Estat espanyol. Sense diferències per raó d'origen, sense excepcions per raó administrativa, sense racisme institucional quan es diferencia entre estranger o immigrant en funció de la renda.
Sense demagògies, sense indefinicions, sense manipulacions. Les nostres proposicions són clares i concises. No busquem la foto, no admetem persones de reputació dubtosa a les nostres llistes, no permetem la utilització electoralista de les entitats que dia a dia cobreixen les necessitats de les persones a qui les polítiques de dretes del senyor Mas, pactades amb el PP, les ha dut a situacions de pobresa i desesperació.
Igualtat, aquest és el principi fonamental que defensem. Per això, davant la possibilitat que a la consulta referendària del Parlament de Catalunya només puguin votar persones amb nacionalitat, ens fem nostra, i amb la seva aprovació, la proposta de l'ANC d'organitzar una consulta paral·lela a l'oficial, amb llistes i urnes paral·leles, per tal que totes les persones que viuen a Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir. No serà vinculant, però serà el clam d'un sol poble.
Montserrat Torres
Presidenta de la CS de Polítiques d’Immigració
Aquesta és la premissa en la que es basen les propostes que des de la Sectorial de Polítiques d'Immigració (que no sectorial d'immigració) presentem al programa electoral. Unes propostes encaminades a enfortir el concepte de ciutadania entre les persones nouvingudes i a dotar-les de drets, en especial aquells que se’ls ha negat.
Durant el període de transició ens haurem de dotar de mecanismes jurídics transitoris de protecció a les persones que, malgrat viuen a Catalunya des de fa anys, romanen en una situació administrativa irregular, sigui a causa d’una irregularitat sobrevinguda o sigui a causa d’una Llei d’estrangeria estatal que ha vetat la integració a moltes persones.
Les nostres propostes estan adreçades a emparar els ciutadans i ciutadanes que viuen en la perenne incertesa de qui sap que el seu futur i el dels seus fills depèn d'un paper, i aquesta situació els fa especialment vulnerables davant l’allau d’amenaces provinents dels sectors més espanyolistes; estan encaminades a protegir els companys i companyes declaradament independentistes que arrisquin la no renovació dels seus permisos o pateixen l’amenaça de la retirada de la nacionalitat, per allò que l’Estat considera un “greuge” ideològic i una traïció a la pàtria; estan orientades a reconèixer el dret fonamental de tota persona en un país demòcrata, el dret a votar. En definitiva, estan dirigides a atorgar la plena ciutadania a les persones pel dret adquirit de pertinença a la nació on viuen.
Hem viscut durant anys les conseqüències de regir-nos per una llei estatal que ha fet de la il·legalitat un negoci, una llei pensada des la coerció i l'expulsió, una llei on preval la culpabilitat a la innocència, una llei on les persones són tractades com a delinqüents i tancades en centres penitenciaris pel sol fet de no disposar, en el moment de la detenció, del document administratiu corresponent. I no em refereixo als CIE, sinó a les presons: 8 de cada 10 vegades que la policia atura algú pel carrer ho fa per raó de raça, però malgrat el que alguns ens volen fer creure, només el 0,38% dels estrangers residents a Catalunya són delinqüentsi.
Esquerra va posar el concepte de ciutadania damunt la taula quan l'acció del Govern en matèria d'immigració va estar en mans de l'Oriol Amorós. Es va treballar amb totes les forces vives del país fins que es va aconseguir signar el Pacte Nacional per a la Immigració i fins que el Parlament va aprovar la Llei d'Acollida. Però ens queda un llarg camí per recórrer, un camí que ha de ser un de sol.
Un nou país per a tothom. Aquesta és la clau del nostre futur si no volem reproduir l'error dels quebequesos. Hem d'engrescar tothom, tan és on hagin nascut, perquè comparteixin el nostre projecte independentista, hem de demanar-los que treballin amb nosaltres colze a colze perquè el nostre futur també és el seu, els hem de convèncer perquè arrisquin el que tenen de la mateixa manera que ho fem nosaltres. Però també ens hem de comprometre com a país i donar la nostra paraula que ells, tots ells, seran ciutadans i ciutadanes de ple dret en el període constituent de la nova República Catalana. No proposem res que no sigui aplicar el mateix criteri que s'aplicarà a qualsevol persona provinent de la Unió Europea o de l'Estat espanyol. Sense diferències per raó d'origen, sense excepcions per raó administrativa, sense racisme institucional quan es diferencia entre estranger o immigrant en funció de la renda.
Sense demagògies, sense indefinicions, sense manipulacions. Les nostres proposicions són clares i concises. No busquem la foto, no admetem persones de reputació dubtosa a les nostres llistes, no permetem la utilització electoralista de les entitats que dia a dia cobreixen les necessitats de les persones a qui les polítiques de dretes del senyor Mas, pactades amb el PP, les ha dut a situacions de pobresa i desesperació.
Igualtat, aquest és el principi fonamental que defensem. Per això, davant la possibilitat que a la consulta referendària del Parlament de Catalunya només puguin votar persones amb nacionalitat, ens fem nostra, i amb la seva aprovació, la proposta de l'ANC d'organitzar una consulta paral·lela a l'oficial, amb llistes i urnes paral·leles, per tal que totes les persones que viuen a Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir. No serà vinculant, però serà el clam d'un sol poble.
Montserrat Torres
Presidenta de la CS de Polítiques d’Immigració