Primer van modificar les condicions de treball, empijorant la vida dels treballadors. Després ens van apretar als nous aturats reduïnt el subsidi, al crit de "que se jodan". Posteriorment, els aturats de llarga durada van veure perillar els quatre euros que reben per que segons diu la senyora diputada, del mateix partit que la del "que se jodan", els diners de la renda garantida, les famílies més necessitades ho malbaraten amb televisors de plasma. Els que s'atreveixen a malaltir, gràcies als seus governants, troben que l'adquisició dels medicaments necessaris per a la seua curació li resulta més inaccessible i cara. Els treballadors de la funció pública han vist arrabassada la paga del nadal que forma part d'un ja rebaixat salari. A les persones dependents les prestacions socials, amb el consegüent augment del desempar.

Restàven d'espoliar aquells que viuen d'una pensió després de cotitzar durant tota una vida. Ja no. La ministra Fàtima Bàñez, del ministeri d'Ocupació i Seguretat Social -quina ironia!-, aquella que va dir allò de que "la virgen del Rocío" anava a ajudar a reduir-hi la desocupació, ha declarat que li fa llàstima, molta llàstima, però els pensionistes perdran poder adquisitiu. Al govern, on el seu cap va prometre tot just el contrari, encara li dol molt més que als pensionistes mateixos, però que no s'ha pogut fer cap altra cosa, ha declarat amb veu llastimosa i el gest crispat per tant de dolor.

La justícia espanyola es modernitza, com als USA, qui puga pagar-la tindrà els favor de la dama amb balança que llueix nou "lifting". En lloc de vena als ulls, ara llueix unes ulleres Dolce&Gabbanna. Al cap i a la fí la justícia no és un mitjà com ho són la resta de virtuts, sinó que la produeix l'equilibri entre el que posseïx massa i el que també posseïx massa. Una justícia generosa que permet els indults de policies comdemnats per aplicar tortures als cossos dels detinguts. Cega, sorda i muda davant els qui van quedar torts, malferits quan no morts, a la mercé de les pilotes de goma llençades a boca de canó. Res sabrem d'aquell que va disparar contra l'ull de l'Esther Quintana, ni d'aquell que li va trencar l'avantbraç de la Noemí Gutierrez, ni la d'aquells que van apallissar pels voltants del Lluís Vives, i etc. etc.
Es governa a cop de decret al Congreso i a cop de porra i multes controlen les protestes al carrer. A cop de taxes tanquen les vies jurídiques. Seguim vivint a cops.

Colpejats a caprici... i els violents som nosaltres.

Lluís Pujades
Secretari de Moviments Socials d'ERPV