Salut, on som i a on anem?
Accions de protesta s’estan produint i estenent a la gran majoria d’hospitals de Catalunya. Per enumerar-ne uns quants podem citar: Sant Pau, Hospital Clínic, Vall d’Hebron, Parc Taulí de Sabadell, Bellvitge i cal afegir les que també es produeixen a l’Atenció Primària. Aquestes mobilitzacions generalitzades demostren que els professionals sanitaris del sistema públic de Salut ja no poden afrontar més retallades sense que la qualitat dels serveis i les condicions laborals quedin afectades.
Per altra banda, tampoc estan d’acord amb els intents de privatitzar el que es va crear amb diners públics provinents dels impostos que hem pagat els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
En el cas de l’Hospital Clínic, a més de les retallades, han d’afrontar els intents de canviar el règim jurídic de l’hospital i permetre l’entrada a la gestió privada amb afany de lucre. Enlloc està demostrat que la gestió privada sigui millor que la gestió pública; o no era gestió privada la que ha portat a les entitats bancàries a la fallida més estrepitosa i que ara hem de cobrir amb diners públics?
Els partits de dretes europeus, espanyols i catalans volen fer creure a tothom que tot el que s’ha fet i el que es vol seguir fent, no afecta a la qualitat assistencial, no augmenta les llistes d’espera diagnòstiques i quirúrgiques, i a més s’apel·la a la vocació dels professionals per poder cobrir les mancances que “els ajustos pressupostaris”, és dir les retallades, produeixen en el sistema.
I els professionals de la medicina, infermeria i totes les altres professions sanitàries ja estan prop de la saturació. Viuen amb un clar sentiment de decepció i desconfiança les explicacions que els hi donen de les mesures adoptades, amb un vocabulari que voreja el cinisme per justificar les retallades en drets i salaris.
La direcció actual de les polítiques dels partits de dreta hegemònics dins la Unió Europea i a l’estat espanyol, és la de disminuir els drets dels treballadors públics i privats, reduir la retribució salarial, apujar els preus dels serveis i béns de primera necessitat i recordar constantment el risc d’acomiadament sinó s’accepten les mesures que proposen, amb actituds properes a la intimidació.
I dins de l’àmbit de la Salut cada vegada es tenen menys drets quan s’està malalt: reducció del sou els primers dies de baixa justificada!, eliminació de la gratuïtat en diversos serveis sanitaris, tancament de serveis assistencials, menor contractació i en ocasions acomiadament de personal sanitari (amb la sobrecàrrega laboral que suposa), i intents de privatització dels serveis públics de salut.
Des d’ERC creiem que el dret a la salut, el guariment de les malalties i el patiment de les persones no ha de ser un negoci amb afany de lucre. El dret a la salut ha de ser igual per a tothom, i tan sols una bona sanitat pública, això sí, més ben gestionada i sense bosses d’ineficiència, pot garantir l’accés universal i l’equitat per a totes i tots.
Josep Maria Pons i Berengueras
Vicepresident de la comissió sectorial de Salut
Per altra banda, tampoc estan d’acord amb els intents de privatitzar el que es va crear amb diners públics provinents dels impostos que hem pagat els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
En el cas de l’Hospital Clínic, a més de les retallades, han d’afrontar els intents de canviar el règim jurídic de l’hospital i permetre l’entrada a la gestió privada amb afany de lucre. Enlloc està demostrat que la gestió privada sigui millor que la gestió pública; o no era gestió privada la que ha portat a les entitats bancàries a la fallida més estrepitosa i que ara hem de cobrir amb diners públics?
Els partits de dretes europeus, espanyols i catalans volen fer creure a tothom que tot el que s’ha fet i el que es vol seguir fent, no afecta a la qualitat assistencial, no augmenta les llistes d’espera diagnòstiques i quirúrgiques, i a més s’apel·la a la vocació dels professionals per poder cobrir les mancances que “els ajustos pressupostaris”, és dir les retallades, produeixen en el sistema.
I els professionals de la medicina, infermeria i totes les altres professions sanitàries ja estan prop de la saturació. Viuen amb un clar sentiment de decepció i desconfiança les explicacions que els hi donen de les mesures adoptades, amb un vocabulari que voreja el cinisme per justificar les retallades en drets i salaris.
La direcció actual de les polítiques dels partits de dreta hegemònics dins la Unió Europea i a l’estat espanyol, és la de disminuir els drets dels treballadors públics i privats, reduir la retribució salarial, apujar els preus dels serveis i béns de primera necessitat i recordar constantment el risc d’acomiadament sinó s’accepten les mesures que proposen, amb actituds properes a la intimidació.
I dins de l’àmbit de la Salut cada vegada es tenen menys drets quan s’està malalt: reducció del sou els primers dies de baixa justificada!, eliminació de la gratuïtat en diversos serveis sanitaris, tancament de serveis assistencials, menor contractació i en ocasions acomiadament de personal sanitari (amb la sobrecàrrega laboral que suposa), i intents de privatització dels serveis públics de salut.
Des d’ERC creiem que el dret a la salut, el guariment de les malalties i el patiment de les persones no ha de ser un negoci amb afany de lucre. El dret a la salut ha de ser igual per a tothom, i tan sols una bona sanitat pública, això sí, més ben gestionada i sense bosses d’ineficiència, pot garantir l’accés universal i l’equitat per a totes i tots.
Josep Maria Pons i Berengueras
Vicepresident de la comissió sectorial de Salut