La sectorial de Polítiques d’Immigració va fer unes propostes molt concretes de cara al programa electoral de les passades eleccions al Parlament. La majoria tenen el mateix objectiu: dotar de protecció jurídica a les persones en una situació administrativa vulnerable durant el període de transició nacional i dotar de drets civils a les persones durant la fase constituent del nou Estat català.

Fetes les propostes, tenim el deure d’aprofundir en tots els aspectes socials, administratius i jurídics que comporten, i definir com volem que siguin les polítiques d’immigració de la Catalunya independent. Per fer-ho, ens proposem realitzar una sèrie de sessions internes de treball, amb l’ajuda d’experts i amb un contingut ben definit: analitzar els punts febles i els punts forts del context actual i obrir el debat sobre què cal canviar, quins instruments han de permetre el canvi, com s’han d’aplicar i quan. En definitiva, fixar el nostre posicionament per a les futures polítiques d’immigració. Convidem a la resta de sectorials que hi vulguin participar.

No puc deixar de referir-me a tres coses en que la sectorial ha estat implicada últimament i que estan molt lligades entre sí: la manifestació de Tanquem els CIE, la manifestació en suport a les persones que viuen en assentaments al Poblenou (Barcelona) i al Serigne Mbacke.

El Serigne és membre de la nostra sectorial i de la colla castellera de la Sagrada Família. És del Senegal i ha viscut pràcticament tot el més negatiu que té el fet migratori. Malgrat tot això, és un exemple de superació personal. Fa sis anys va arribar en pastera a les Canàries, on el van recloure al CIE. El van pujar a un avió i el van deixar a Madrid sense res. Després de donar voltes, va arribar a Barcelona, on va aprendre català i es va treure el títol de tècnic de farmàcia. No ha trobat feina, o no li han volgut donar per la seva condició d’indocumentat i/o, també, de negre. I permeteu-me que ho digui amb tota la duresa de la paraula. Això passa, de la mateixa manera que moltes persones no donarien feina a una dona que vesteixi hijab, per més bé que parli català. Quan cal, s’ha de parlar clar.

El Serigne ha decidit retornar al seu país perquè no pot aguantar més. Sol, sense les seves filles i sense feina, malviu en una nau del Poblenou. S’ha acollit al Pla de retorn voluntari i ha presentat un projecte de negoci per muntar-hi una sastreria. Li falten uns 2.000 euros, la meitat del capital, la qual cosa posa en perill l’èxit del seu projecte de retorn. La sectorial estem organitzant un acte per recollir fons, i també i molt important, per denunciar el fracàs del sistema d’estrangeria espanyol i les injustícies que genera. També us convidem a participar-hi en la forma i en la manera que pugueu.

No és un cas aïllat. Tots veiem persones al nostre entorn que estan passant vertaderes dificultats i hi ha molts casos desesperats. Quan posem nom i cognom a les cares anònimes dels nostres veïns i veïnes la realitat es fa més colpidora que mai. El Serigne ens va venir a trobar perquè l’ajudéssim a denunciar i a canviar una situació legal absurda. Massa gent pateix les conseqüències de l’asfixia econòmica i financera i el maltractament institucional amb el que ens colpeja contínuament l’Estat espanyol. Tenim pressa, tenim més pressa que mai.


Montserrat Torres
Presidenta de la comissió sectorial de Polítiques d’Immigració