Salut

Reptes del sistema de salut: sostenibilitat i solvència

Amb el títol de "Els reptes de la sostenibilitat i solvència del sistema de salut de Catalunya", la matinal de salut d’ERC del passat 4 de maig va reunir 115 persones de diferents àmbits.

Després de les exposicions dels dos ponents, i d’un ampli torn de participació de la sala, el professor Miquel Vilardell i Tarrés, president del Col·legi de Metges de Barcelona ens va fer les conclusions i el resum, i ens plau oferir-vos la seva transcripció:

Certesa de que estem davant d’una crisi importantíssima on no es veu la llum de sortida però alhora estem en un moment d’oportunitats però amb grans dificultats.

Es un moment en el que no val l’oportunisme ni l’aprofitament personal, cal sumar forces . Totes les opinions son vàlides i , és el moment de sumar forces, cal que tots anem amb la mateixa direcció i aportar idees, fets, realitats i solucions amb transparència. No es vàlida la crítica sense poder-la demostrar.

En Guillem López Casasnovas, ha parlat de sostenibilitat i solvència:

Un sistema de salut per resoldre problemes amb flexibilitat i adaptabilitat, sempre sota provisió pública i producció púbica i concertada.

La concertada permet redirigir el sistema evitant allò que podria ser una anquilosi dintre del que permet l’estatut marc.

Per tant, com fer sostenible el sistema ?

- No tocar ingressos i reduir despeses: El que s’està fent, prestació de serveis, plantilles, salaris, etc.
  • Si anem fent això, desencís de professionals.
  • Si disminuïm prestacions de serveis l’austeritat la passem als ciutadans.
- Incrementar finançament i aquí, a Catalunya haurà de ser amb recursos propis , però si en volem més cal tenir amb compte :
  • Objectius
  • Eficiència
- Per guarir s’ha de ser solidaris ( impostos)
- Per tenir cura (Taxes)

L’Àngels Martínez Castells:

- Les retallades comporten problemes amb la resolució de processos, es perden drets i hi ha perill de insolvència , cal defensar el sistema de salut, la salut és més que atenció sanitària. Gràcies a un sistema de salut bo, aconseguim persones més autònomes i solidàries.

- No poden haver-hi enfrontaments entre professionals de la salut, els seus drets laborals i ciutadans perquè els dos han d’anar junts.

- La universalitat s’ha de preservar, s’ha de ser solvents i solidaris, per tant els pressupostos han de ser solvents, mirem la partida global pressupostària , fem un anàlisi i redistribuïm segons prioritats , cal trencar muralles sobre els dèficits perquè l’equitat s’ha de mantenir ja que és una manera de mantenir la justícia social.

- Cal valorar als professionals i ser transversals interrelacionant la salut de manera transversal des de l’escola fins als diferents departaments de l’administració passant per la salut pública.

- Es drets dels ciutadans no es poden qüestionar amb pressupostos.

Aportacions dels assistents:

- Recerca: Necessita transparència i avaluació amb retorn al ciutadà. Què és el que es financia amb diner públic i quin retorn té a la societat. No s’ha fet mai aquesta avaluació.

- Ciutadania: Paper central, tothom hi està d’acord però cal millorar el finançament i l'eficiència amb transparència per generar confiança.

- Portes giratòries: Convé tenir portes separades, ben diferenciades. Transparència.

- Gestió: Professionalitzada i amb rendiment de comptes. Gestió pública o privada (concertada) però sense afany de lucre.

- Futur: La sostenibilitat, l’envelliment creix i la natalitat disminueix. S’ha de fer quelcom per la sostenibilitat de les polítiques socials.

- Salut mental: Cal una segona transició. Reforma psiquiàtrica, el reconeixement de la cronicitat en aquest àmbit.

- Aliances: Entre benestar social i salut , una porta única .

- Educació en salut: Qui l’ha de fer ? Tots els agents sanitaris implicats i també la ciutadania ( autocura, pacient expert, etc. ).

- Eficiència dels hospitals de l’ICS: Són eficients, sense cap dubte.

- Agencia de Qualitat i d’Avaluació, independent: Difícil , tots els governs la volen tenir sota la seva tutela. Cal fer-la amb experts independents i escrivint els conflictes d’interessos.

- Mapa sanitari: No per criteris econòmics

- Cartera de serveis: Qui l’ha de fer ? Reduir-la ? Professionals de l’Agència d’Avaluació amb experts independents.

- No retallades lineals i, pressupost sanitari finalista.

- Manipulació en el llenguatge: La salut que és? un dret? forma part d'un sector econòmic ?

- Inversió: Ha de ser més gran, tothom diu que manquen recursos en aquest sistema sanitari que tenim però cal delimitar com s’utilitzen i cap a on s’utilitzen. L’equitat, la solidaritat i la dignitat han de prevaldre en el nostre model sanitari.

- Model sanitari: El model actual està fracassant. Caldria fer un canvi, però això ho han de discutir els polítics en seu parlamentària, cal parlar de la cartera de serveis i dirimir com s’ha de finançar. Tothom està d’acord en que el model ha de ser universal, públic i amb la màxima equitat possible i evidentment discutir si en el que és públic ha de participar el capital privat .....

- ICS: Reformulació de l’ICS. Cap on anem ? La prova pilot que es fa a terres de Girona és per valorar una descentralització purament econòmica o vol anar més enllà ?.

- Desmotivació: A l’ Atenció Primària és molt important i ha molta pressió sobre els metges amb noves contractacions. Cal recuperar espai de tracte entre malalt i professional de la salut. Moltes estadístiques que no expliquen el que realment està passant.

- Estrès psicosocial: En el treballador que té contacte directe amb l’atenció.

- Infermeria: El seu paper en la salut , totes les disciplines sanitàries han de treballar juntes , s’han de fer grups de millora a nivell de territori.

- Territorialització: Les mesures que es prenguin han de ser consensuades.

- Industria farmacèutica i ciutadans: Interrelacionats i dependents, uns amb despeses i altres amb l’ús d’aquesta despesa. Ambdós formen part de tot el sistema, no s’hi valen exclusions, tots són agents sanitaris.

- Emergències: Tema cabdal en el nostre país, s’ha dit que ens trobem davant de molta burocràcia i poca gent en el camp de l’atenció directe.


Això és el que s’ha posat sobre la taula i entre tots haurem de mirar de solucionar-ho.


Gràcies Ferrer
Presidenta de la comissió sectorial de Salut
salut@esquerra.org