Noves/velles polítiques antidopatge
Les corts espanyoles varen aprovar el passat dia 20 de juny la Llei Orgànica 3/2013 (BOE 21/6/13), de protecció de la salut de l’esportista i lluita contra el dopatge en l’activitat esportiva.
ERC-CATALUNYA SÍ va presentar 28 esmenes a l’articulat del projecte, encaminades a evitar la clara invasió estatal de les competències de la Generalitat, tant en matèria de protecció de la salut, com en matèria d’esports. En l’àmbit de protecció de la salut, perquè l’Estat només té competències bàsiques i de coordinació, sense que es pugui interferir en el com –mesures concretes- que correspon a les competències compartides que tenen les CCAA. En l’àmbit esportiu, perquè l’Estat no hi té competències, encara que no s’hi avingui i faci el que li sembli per recrear, dia a dia amb menys credibilitat, una, gran i única “imatge” d’Espanya.
Les esmenes no varen ser acceptades fent que la nova llei representi un pas més en el procés centralitzador i un “enroc” en relació a l’anterior al allunyar del món federatiu la lluita antidopatge. No s’ha après de les experiències anteriors: l’alt cost polític i el desprestigi internacional que ha suposat la defensa des de les institucions públiques d’esportistes implicats en casos de dopatge. El dopatge és una lacra esportiva, però és el mateix esport federat qui ha de resoldre bàsicament aquesta llosa que pesa sobre la competició, evidentment amb el control de les administracions i la seva persecució per les instàncies judicials, penals incloses.
ERC-CATALUNYA SÍ promou un model de lluita antidopatge assumit bàsicament i de manera efectiva pel món federatiu més clarivident, el que defensa la netedat de la competició esportiva com a condició indispensable del seu èxit esportiu, social i econòmic.
Les polítiques antidopatge a l’estat espanyol han estat reiteradament desacreditades a nivell internacional. La causa: la recurrent defensa injustificada del Consejo Superior de Deportes d’escàndols de dopatge que han donat la volta al món. El CSD s’ha presentat com a garantia de la netedat de l’esport espanyol, quan hauria d’haver-se centrat en un control efectiu de l’acompliment de la llei i en el suport públic a una lluita antidopatge decidida de les federacions espanyoles. Però no hi ha hagut ni “garantia” pública creïble, ni “lluita” federativa decidida. La prova ha estat que el descrèdit internacional de la lluita antidopatge ha estat un dels factors que ha fet caure recentment la candidatura de Madrid a organitzar els jocs olímpics de l’any 2020.
Ignasi Doñate Sanglas
Membre de l’Executiva Sectorial d’Esports d’ERC
ERC-CATALUNYA SÍ va presentar 28 esmenes a l’articulat del projecte, encaminades a evitar la clara invasió estatal de les competències de la Generalitat, tant en matèria de protecció de la salut, com en matèria d’esports. En l’àmbit de protecció de la salut, perquè l’Estat només té competències bàsiques i de coordinació, sense que es pugui interferir en el com –mesures concretes- que correspon a les competències compartides que tenen les CCAA. En l’àmbit esportiu, perquè l’Estat no hi té competències, encara que no s’hi avingui i faci el que li sembli per recrear, dia a dia amb menys credibilitat, una, gran i única “imatge” d’Espanya.
Les esmenes no varen ser acceptades fent que la nova llei representi un pas més en el procés centralitzador i un “enroc” en relació a l’anterior al allunyar del món federatiu la lluita antidopatge. No s’ha après de les experiències anteriors: l’alt cost polític i el desprestigi internacional que ha suposat la defensa des de les institucions públiques d’esportistes implicats en casos de dopatge. El dopatge és una lacra esportiva, però és el mateix esport federat qui ha de resoldre bàsicament aquesta llosa que pesa sobre la competició, evidentment amb el control de les administracions i la seva persecució per les instàncies judicials, penals incloses.
ERC-CATALUNYA SÍ promou un model de lluita antidopatge assumit bàsicament i de manera efectiva pel món federatiu més clarivident, el que defensa la netedat de la competició esportiva com a condició indispensable del seu èxit esportiu, social i econòmic.
Les polítiques antidopatge a l’estat espanyol han estat reiteradament desacreditades a nivell internacional. La causa: la recurrent defensa injustificada del Consejo Superior de Deportes d’escàndols de dopatge que han donat la volta al món. El CSD s’ha presentat com a garantia de la netedat de l’esport espanyol, quan hauria d’haver-se centrat en un control efectiu de l’acompliment de la llei i en el suport públic a una lluita antidopatge decidida de les federacions espanyoles. Però no hi ha hagut ni “garantia” pública creïble, ni “lluita” federativa decidida. La prova ha estat que el descrèdit internacional de la lluita antidopatge ha estat un dels factors que ha fet caure recentment la candidatura de Madrid a organitzar els jocs olímpics de l’any 2020.
Ignasi Doñate Sanglas
Membre de l’Executiva Sectorial d’Esports d’ERC