Esports

Amistós per oficial?... Aviat, sí!!!

Com cada any quan arriben les dates nadalenques, ens submergim en una voràgine de compromisos que ja formen part de la tradició: àpats, reunions familiars, trobades amb els amics,etc... Hi ha un altre acte, però, que se celebra any rere any, des de finals de la dècada dels noranta i, malauradament en tants anys no hem pogut aconseguir el que ha estat un desig col·lectiu de país; em refereixo al partit de la selecció catalana de futbol.

Enguany, ha estat molt trist per la gent que ens estimem la nostra selecció -i que ens hem de conformar amb gaudir dels nostres excel·lents futbolistes un cop a l'any, potser dos, si és any de Mundial o d'Eurocopa i podem fer d'espàrring d'alguna selecció classificada- veure que les graderies eren mig buides. Pot ser pel poc cartell d'un rival com era Cap Verd, o per les dates i la climatologia -és més que evident que el fet que aquest partit es jugui a Montjuïc, el 30 de desembre al vespre amb una temperatura gèlida no hi va ajudar gaire- o probablement per la sensació generalitzada de que aquest model de partit està ja esgotat. Crec que valdria la pena replantejar el format i, en el cas de no poder portar una selecció que et garanteixi una assistència mitjanament decent, optar per estadis més petits en els quals, com a mínim, els jugadors puguin defensar la nostra selecció catalana amb molt més caliu i recolzament a les graderies.

No dubto, ni vull dubtar, de la voluntat de la Federació Catalana de Futbol de fer el millor pel futbol català i de procurar que aquest partit no resulti deficitari per la delicada situació econòmica que pateix i pateixen les federacions esportives del nostre país. Crec, sincerament, en la voluntat de la Federació Catalana de Futbol d'oferir la possibilitat de que els afeccionats a aquest esport puguem gaudir de la nostra selecció nacional representada pels millors jugadors catalans, alguns d'ells considerats els millors del món; malauradament però, mentre no tinguem el nostre país normalitzat, lliure i reconegut per la comunitat internacional, ens haurem de conformar gaudint de la nostra selecció en aquest format. I que ningú em malentengui, val molt més això que no pas res.

Jo sóc dels que penso fermament que malgrat la poca entitat dels rivals que hem tingut en els darrers anys, aquesta trobada anual ha estat, i és, -independentment del nivell del rival que ens toqui enfrontar- la festa del futbol català i un dia de reivindicació
de les nostres llibertats. Som molts els que any rera any, hi assistim juntament amb els nostres fills i filles, als quals tenim l'oportunitat de transmetre l'estima a uns colors i a una selecció que és la nostra. I puc garantir que val la pena gaudir, des de la graderia, de l'ambient festiu, lúdic i sobretot reivindicatiu.

Ara bé, amb el procés d'alliberament nacional que ha endegat el poble de Catalunya i sí el proper 9 de novembre les urnes donen la raó a aquells que defensem la independència del nostre país, pot ser que parlar del partit amistós de Catalunya sigui ja part del record i que ja puguem animar la nostra selecció que lluitarà per classificar-se en competicions internacionals.

No ho dubteu, algunes vegades els somnis es fan realitat i, aquest cop, ho tenim ben a tocar.


Albert Donés
Vocal de la comissió sectorial d'Esports
Diputat d'ERC al Parlament de Catlaunya