Procès constituent, transitorietat jurídica i Poder Judicial a la nova República Catalana
En el marc dels “Diàlegs per un nou país” que impulsa ERC en diversos àmbits,s’ha celebrat el proppassat 8 de febrer el corresponent al procés constituent,la transitorietat jurídica i el nou poder judicial de la futura República Catalana,amb una destacada presència de ponents i parlamentaris,i una gran assistència de públic.
Sobre el procés de redacció de la Carta Magna del nou Estat,ha quedat palès que el cas català,tot i amb punts de connexió, és bastant excepcional entre els països del nostre entorn que en anys anteriors han accedit a la independència, bàsicament per la iniciativa i implicació de la societat civil en el procés. Convindria mantenir, per a una màxima qualitat democràtica, aquesta implicació durant el període transitori posterior a la consulta del 9N, així com durant el procés constituent.
Pel que fa a la transitorietat de les normes jurídiques, el procés ha d’assegurar la seguretat jurídica per a totes les relacions, de dret públic o privat, sempre que no impliquin un xoc frontal amb els principis fonamentals del nou país. Això suposarà validar, almenys parcialment,l’actual legislació espanyola en diversos àmbits, mentre, en paral·lel, el Parlament redacta la normativa que l’haurà de substituir. Serà un procés llarg, on tindrà una importància destacada, novament, la cerca de complicitats internacionals que facin també d’àrbitres i/o mediadors,si escau,amb el Govern de l’estat espanyol, als que cal assegurar un compromís de manteniment de les obligacions que el nou Estat català assumeixi durant el seu naixement.
Pel que fa a la construcció del nou Poder Judicial (entès, més que com a poder de l’Estat en sentit clàssic,com a un servei públic i un pilar fonamental de l’Estat democràtic de Dret),cal centrar-lo per damunt de tot en el respecte als drets de les persones. Aprofitant l’ampli cabal de normativa i de garanties europees,hem de bastir un sistema innovador, despolititzat,connectat amb la realitat social, de proximitat material i econòmica, i de fàcil accessibilitat per a tots els ciutadans i ciutadanes. Cal que estigui servit per persones expertes i compromeses èticament i professionalment amb la societat a la que serveixen.
Pere Ribó i Solé
Coordinador grup de treball de Justícia
Comissió sectorial d'Administracions Públiques i Justícia
Sobre el procés de redacció de la Carta Magna del nou Estat,ha quedat palès que el cas català,tot i amb punts de connexió, és bastant excepcional entre els països del nostre entorn que en anys anteriors han accedit a la independència, bàsicament per la iniciativa i implicació de la societat civil en el procés. Convindria mantenir, per a una màxima qualitat democràtica, aquesta implicació durant el període transitori posterior a la consulta del 9N, així com durant el procés constituent.
Pel que fa a la transitorietat de les normes jurídiques, el procés ha d’assegurar la seguretat jurídica per a totes les relacions, de dret públic o privat, sempre que no impliquin un xoc frontal amb els principis fonamentals del nou país. Això suposarà validar, almenys parcialment,l’actual legislació espanyola en diversos àmbits, mentre, en paral·lel, el Parlament redacta la normativa que l’haurà de substituir. Serà un procés llarg, on tindrà una importància destacada, novament, la cerca de complicitats internacionals que facin també d’àrbitres i/o mediadors,si escau,amb el Govern de l’estat espanyol, als que cal assegurar un compromís de manteniment de les obligacions que el nou Estat català assumeixi durant el seu naixement.
Pel que fa a la construcció del nou Poder Judicial (entès, més que com a poder de l’Estat en sentit clàssic,com a un servei públic i un pilar fonamental de l’Estat democràtic de Dret),cal centrar-lo per damunt de tot en el respecte als drets de les persones. Aprofitant l’ampli cabal de normativa i de garanties europees,hem de bastir un sistema innovador, despolititzat,connectat amb la realitat social, de proximitat material i econòmica, i de fàcil accessibilitat per a tots els ciutadans i ciutadanes. Cal que estigui servit per persones expertes i compromeses èticament i professionalment amb la societat a la que serveixen.
Pere Ribó i Solé
Coordinador grup de treball de Justícia
Comissió sectorial d'Administracions Públiques i Justícia