Des d’ERC ens preguntem perquè totes les informacions que anuncia el Departament de Salut i el seu Conseller generen aquesta inquietud i fins i tot podríem dir rebuig. Quan ens ho responem trobem molts motius.

Les retallades a un sector que es considera clau, de màxima prioritat i de vital importància per la vida quotidiana de tots els ciutadans i ciutadanes d’aquest país han fet molt mal. Sobretot a l’ICS, que és l’empresa que gestiona la major part de l’atenció primària al nostre país i vuit hospitals de referència de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i les terres de l’Ebre. Diem sobretot a l’ICS, perquè al contrari del que ha passat en altres institucions, no hi ha hagut pràcticament possibilitat de pacte amb els professionals sobre com s’havien de fer els ajustos, amb la sensació que s’ha castigat més a uns professionals i centres que a uns altres.

Malauradament les retallades han afectat arreu i a tothom. No només al sector sanitari, que havent prioritzat, ha estat un dels departaments que menys ha hagut d’ajustar, sense que això signifiqui que no hagi estat un drama, que ho ha estat i ho és. Per tant, tenim un sector crispat. Els professionals se senten constantment pressionats per la responsabilitat de fer front a l’atenció als ciutadans amb menys efectius dels que tenien fa uns anys enrere. Amb la sensació de voler atendre millor però no poder. Els usuaris, gràcies a que els professionals responen a les circumstàncies d’una manera exemplar no ho han notat en tota la seva embergadura, però no s’ha pogut evitar un creixement de les llistes d’espera que desesperen als usuaris i a les famílies.

El Departament de Salut i la seva política de comunicació no ajuda en res. Estan convençuts que fan el millor, però no ho expliquen, no comuniquen, no ajuden a la confiança i el més greu és que no ho fan saber als que estem donant la cara en tot moment i a tot arreu explicant la greu situació del sector i del país. La comissió d’investigació en l’àmbit sanitari, on es va parlar de corrupció, mala gestió, lleu control i manca de transparència sobre recursos públics van fer palès que la complexitat del sistema i les febleses que comporta han de ser revisades.

Des d’ERC intentem ser molt clars amb la gent. La situació és molt dura i per aquest motiu també vam instar a crear un grup de treball que pogués definir un document de bases per a un Pacte Nacional de Salut, donat que creiem que la salut, com altres temes també prioritaris, són temes de país, que han de fugir de la lluita política. Considerem que hem de treballar tots per tal de preservar allò més preuat, que és poder garantir l’estat de benestar que tenim, i en aquesta línia poder garantir l’atenció amb la màxima qualitat a totes les ciutadanes i ciutadans del nostre país.

Per fer-ho, necessitem transparència, necessitem seguretat sobre el destí dels recursos públics que hi destinem, que són molt més escassos que anys enrere. No ens podem permetre fer-ho malament. En aquesta línia és en la que insistim i treballem. I reclamem també al govern que actuï tenint en compte que la confiança en el sistema perilla i sobretot que tot allò que fem, hem d’explicar perquè i sobretot hem de minimitzar els riscos de poder fer-ho malament. Repetim, no ens podem permetre errors greus.

No estarem tancats a fer reformes, tot i que som conscients que no és un bon moment per als canvis. Qualsevol canvi pot generar incerteses i aquestes han de ser mínimes i han de ser explicades.

ERC està convençuda que la societat catalana serà capaç de construir un nou país. Nosaltres volem que aquest sigui edificat sobre unes bases més sòlides i més democràtiques. Imaginem un país transparent, en que tinguem la capacitat que la contribució de la ciutadania en el bé comú sigui clara. Aquest és el nostre pensament republicà. Que tots col·laborem per l’interès general i hem de fer que aquells recursos que decidim destinar a millorar la salut de les nostres ciutadanes i ciutadans sigui clara i es gestioni d’una forma eficient per a que li donem el valor que es mereix.

Per tot això, donem molta importància a com es poden fer reformes en el sistema. Ens plantegem si la creació d’un ens jurídic de naturalesa pública, propi i independent pot ser positiu per aquell objectiu que volem no només nosaltres, sinó els usuaris, els professionals i la ciutadania en general. Tenim dubtes, i això és normal, sobre aquests dubtes treballarem per a que el govern ens concreti el com. De la mateixa manera també ens plantejaria dubtes una proposta diferent, com que tot esdevingués integrat dins l’ICS. Seria bo pels professionals? I pels usuaris? Seria bo per l’organització del sistema? Seria bo per la nostra societat? També en tenim de dubtes, però la proposta plantejada no és aquesta, per tant, treballarem sobre els dubtes que ens genera la proposta que ha fet el govern. Com poden ser:

• És el millor moment per fer canvis? Coincidint amb un pressupost molt i molt just?
• Pot ser més eficient, fent que amb els mateixos recursos puguem atendre millor a les persones?
• Pot suposar algun estalvi? És l’estalvi el motiu pel canvi?
• Quina afectació té sobre les condicions laborals, retributives dels treballadors i treballadores del sector?
• Com es gestionaran els aspectes laborals?
• Quina serà la participació dels diferents agents en el possible procés de canvi a la nova entitat?
• Quina serà la participació dels diferents agents dins el nou ens?
• Quins estatuts tindria aquest nou ens?
• Quin control i quines garanties sobre el destí dels recursos públics destinats al territori es plantegen?
• Quina relació hi haurà amb el CatSalut, l’ICS, el Parlament?

En definitiva, respecte la situació actual, com pot ajudar una reforma en aquest sentit a millorar la salut i l’atenció a les persones?

I el que és més obvi, no seria més lògic primer signar el Pacte Nacional de Salut abans de plantejar qualsevol reforma?

Primer hem de tenir resposta a aquestes preguntes, si és que algú vol el nostre suport per fer aquesta reforma o qualsevol altra.


Alba Vergés
Diputada al Parlament de Catalunya