Un sistema de salut i de serveis socials
Moltes malalties tenen un origen físic o psicològic però també es poden evidenciar causes socials, ho estem veient amb l’emmalaltiment directament relacionat amb la crisi actual . El que també es pot afirmar és que les conseqüències de moltes malalties afectaran els tres nivells. Em refereixo en particular a les persones amb malalties cròniques o amb diferents graus de dependència o amb trastorns mentals, VIH, addiccions, o persones d’edat avançada... però es pot fer extensiu a tota la ciutadania.
No es tracta només de curar la malaltia, sinó de tenir cura, de cuidar. La malaltia evolucionarà millor si la persona no està sola, aïllada afectivament i si té suficients recursos econòmics i un habitatge digne.
On comença i acaba doncs el treball mèdic i on comença i acaba el treball social? El que és important doncs no és la malaltia, sinó la persona i s’ha d’abordar d’una manera global i holística. La gran especialització de la medicina ens ha fet avançar en la curació i en l’esperança de vida, però que és més important viure molts anys o viure amb una bona qualitat de vida?
Cal fer accions conjuntes, no paral·leles i no a través de plans puntuals sinó d’una manera generalitzada. Amb planificació des de la Generalitat però amb capacitat de decisió des del territori, que és on s’identifiquen realment les necessitats i problemàtiques .
Això ens recomana Europa i així s’està fent en molts països, no podem continuar amb Conselleries i Departaments de Salut i de Benestar Social ben separats i diferenciats, units només per alguns plans directors o interdepartamentals poc implementats territorialment.
Així doncs en la construcció del nou país, la nostra proposta és crear el Ministeri de Salut i Afers Socials on no ens passem els “casos” els uns als altres i on ningú pugui eludir responsabilitats i ens centrem en les persones i no només en els serveis i on l’educació per la salut sigui el pal de paller que ens conduirà cap a una societat més sana i més feliç.
Gràcia Ferrer
Presidenta de la comissió sectorial de Salut
No es tracta només de curar la malaltia, sinó de tenir cura, de cuidar. La malaltia evolucionarà millor si la persona no està sola, aïllada afectivament i si té suficients recursos econòmics i un habitatge digne.
On comença i acaba doncs el treball mèdic i on comença i acaba el treball social? El que és important doncs no és la malaltia, sinó la persona i s’ha d’abordar d’una manera global i holística. La gran especialització de la medicina ens ha fet avançar en la curació i en l’esperança de vida, però que és més important viure molts anys o viure amb una bona qualitat de vida?
Cal fer accions conjuntes, no paral·leles i no a través de plans puntuals sinó d’una manera generalitzada. Amb planificació des de la Generalitat però amb capacitat de decisió des del territori, que és on s’identifiquen realment les necessitats i problemàtiques .
Això ens recomana Europa i així s’està fent en molts països, no podem continuar amb Conselleries i Departaments de Salut i de Benestar Social ben separats i diferenciats, units només per alguns plans directors o interdepartamentals poc implementats territorialment.
Així doncs en la construcció del nou país, la nostra proposta és crear el Ministeri de Salut i Afers Socials on no ens passem els “casos” els uns als altres i on ningú pugui eludir responsabilitats i ens centrem en les persones i no només en els serveis i on l’educació per la salut sigui el pal de paller que ens conduirà cap a una societat més sana i més feliç.
Gràcia Ferrer
Presidenta de la comissió sectorial de Salut