El mundial de futbol
Els grans esdeveniments esportius són importants pel seguiment que en fa la ciutadania i per les possibles aficions que poden despertar; fet que arrossega cap a l’activitat física a nous/noves esportistes. A més l’estat que els organitza també aconsegueix un desenvolupament dels equipaments esportius, viaris, hotelers... que d’altra manera no es farien mai realitat. L’ús (o desús) que se’n faci, després, d’aquests equipaments depèn de moltes circumstàncies; però trobaríem molts exemples d’equipaments que s’han fet per mundials, Jocs Olímpics, Exposicions Universals... que després han restat abandonats i només representen una feixuga càrrega per als seus responsables.
I ara toca el Mundial de futbol del Brasil; un país que presenta una situació econòmica precària, que esperava unes inversions privades que no han arribat, i que s’ha vist obligat a finançar els equipaments (molts acabats a corre-cuita o no acabats) amb diner públic, en detriment de l’atenció a les classes més desafavorides, que representen un alt percentatge de la població. És per això que amb aquests condicionants, no és d’estranyar la contestació popular que ha tingut en contra de l’esdeveniment.
I per acabar, cal esmentar l’ús que alguns estats fan de les seves seleccions per fer créixer el sentiment de pertinença a un estat-nació (?), com és el cas de l’Estat Espanyol. Aquests propers dies, ens atiparem de la “roja”, dels seus jugadors, dels seus entrenadors i de les testes règies que es passejaran pels estadis brasilers si la selecció espanyola acompleix les expectatives. I no podem oblidar els amants del futbol, independentistes o no, que es deixaran arrossegar per l’eufòria col·lectiva si els èxits acompanyen “la roja”, amb banderes espanyoles escampades arreu de la pell de brau, ni la caverna mediàtica que farà patent el seu patriotisme més exacerbat.
Així doncs, un consell: tanquem la televisió, aixequem-nos del sofà, i anem a córrer, a caminar, en bicicleta, al gimnàs... En definitiva, fem activitat física: ens anirà bé per al cos i per la ment.
Josep Saguer i Ricart
President de la Sectorial d’Esports
Esquerra Republicana
I ara toca el Mundial de futbol del Brasil; un país que presenta una situació econòmica precària, que esperava unes inversions privades que no han arribat, i que s’ha vist obligat a finançar els equipaments (molts acabats a corre-cuita o no acabats) amb diner públic, en detriment de l’atenció a les classes més desafavorides, que representen un alt percentatge de la població. És per això que amb aquests condicionants, no és d’estranyar la contestació popular que ha tingut en contra de l’esdeveniment.
I per acabar, cal esmentar l’ús que alguns estats fan de les seves seleccions per fer créixer el sentiment de pertinença a un estat-nació (?), com és el cas de l’Estat Espanyol. Aquests propers dies, ens atiparem de la “roja”, dels seus jugadors, dels seus entrenadors i de les testes règies que es passejaran pels estadis brasilers si la selecció espanyola acompleix les expectatives. I no podem oblidar els amants del futbol, independentistes o no, que es deixaran arrossegar per l’eufòria col·lectiva si els èxits acompanyen “la roja”, amb banderes espanyoles escampades arreu de la pell de brau, ni la caverna mediàtica que farà patent el seu patriotisme més exacerbat.
Així doncs, un consell: tanquem la televisió, aixequem-nos del sofà, i anem a córrer, a caminar, en bicicleta, al gimnàs... En definitiva, fem activitat física: ens anirà bé per al cos i per la ment.
Josep Saguer i Ricart
President de la Sectorial d’Esports
Esquerra Republicana