I have a dream: una Catalunya independent i laica!
En un viatge a Roma fa ja alguns anys vaig tenir l'oportunitat de conèixer les catacumbes del Vaticà, gràcies a un endoll o facilitador que treballava en un alt càrrec. Va arribar la data i allí estava al costat d'altres 5 persones en excursió rumb al que seria una visita cap a les entranyes de l'Església catòlica, “les bases” de l'Església catòlica o "els fonaments" de l'Església catòlica.
El recorregut comprenia diverses tombes amb retrats llaurats en marbre provinent de punts i tants saquejos de temples i magnífiques columnes egípcies. Resultava més exquisida la matèria emprada que el resultat d'aquests retrats que corresponien a alguns dels més emblemàtics Papes, i en el seu interior les seves corresponents restes; el millor estava per venir, o millor dit, la guinda del pastís seria la mítica i silenciosa tomba del Sant Pere.
Una vegada davant la tomba, el bla...bla de la guia turística ple d'anècdotes i dades interminables, retrunyien en l'espai com una metralla. Vaig optar per tossir, prendre alè i fer una sola pregunta:
_ Quan l'Església Catòlica farà una prova del Carboni-14 en aquestes restes?
La reacció de la guia, incòmoda, exasperada o irritada, respon amb la mirada evasiva i la veu vacil·lant:
_ Això no crec que succeeixi, perquè forma part dels misteris de l'Església.
No em vaig poder contenir en recordar tantes vegades que vaig escoltar aquesta mateixa frase de la meva àvia Aída:
_ Són els misteris de l'Església “mijito!
Entre altres frases del tipus:
_ Ai, Senyor... (sospir) ... què quedarà del món? Mentre veia la telenovel·la de torn, plena d'escenes de sexe, sempre apareixia la frase enmig d'alguna tòrrida escena, però no es perdia ni un sol capítol. Respostes fàcils, a un nét gai i adolescent inquiet. Ara, puntualitzo, gai i immigrant inquiet a Catalunya.
No preguntava per la mitologia d'Adán i Eva, sinó per la identitat d'un cadàver que suposadament estava davant nostre, i que ni més ni menys segons la història que ens han explicat a tots els llatinoamericans amb majúscula i negreta seria: El primer representant de Déu en la Terra.
Aquesta dada o títol no és un motiu suficient com per estudiar i verificar amb cura la identitat i data de mort d'aquest suposat cadàver, arran de que L'Església Catòlica afirma amb tanta vehemència que aquí jau la tomba de Sant Pere, i sobre les seves restes, la primera pedra de l'Església Catòlica, i actualment l'Estat més ric del planeta i, puntualitzo, la religió occidental més sagnant de la història de l'ésser humà? Les tombes mitificades, el marbre i tota la simbologia d'aquests saquejos no estan davant els nostres nassos?
Ara pregunto als fundadors del partit que admiro com si li pregunto a la guia del Vaticà:
_Des d'Esquerra Republicana volem saber (o no) la identitat dels nostres cadàvers fundacionals?
_Volem (o no) enderrocar els monuments a saquejos, ancorats als nostres carrers?
_Volem (o no) desmitificar i netejar els nostres carrers de trofeus de genocidis?
Els secrets de família quan surten a la llum són sempre sanadores. La veritat és l'única cura possible per a la família catalana.
Nosaltres, habitants de Catalunya, partidaris d'una nova esquerra, jove, multicultural, gens decrèpita, gens “setentera”, i amb una gran i immillorable oportunitat de canviar la història d'aquesta terra, que avui ens acull, i que encara que no m'ha vist créixer, després de 12 anys com a resident, com a ciutadà, em pertany i em pertanyerà sempre emotivament.
No podem continuar conformant-nos només amb aquesta meravellosa oportunitat de votar per l'autodeterminació; tenim el deure fer aquest canvi sense més.
Com gai, com immigrant, com cap de família, com ésser humà, vull i desig un nou país, amb unes bases morals diferents, que respecti els drets humans, sense cap rei, sense papes, sense dracs mitològics i sense representants al meu costat, que petonegin mans amb reverència a lladres, genocides, homòfobs, pederastes i maltractadors que mantenen dones recloses als nostres barris a les seves cases, portades des dels seus països a través del reagrupament familiar, però que després són esclaves, en un Estat democràtic; no podem continuar mirant cap a un altre costat.
Vull una esquerra realista, amb inclinació a la realitat, ansiosa de realitat, que estimi la nostra realitat i que sigui capaç de modificar la nostra actual realitat, en la qual la més petita crisi és l’econòmica.
TINC UN SOMNI: UNA CATALUNYA INDEPENDENT I LAICA.
Franco de Toledo
Membre de la comissió sectorial de Polítiques d'Immigració
Ambaixador cultural de Xile, galerista i comissari d'exposicions internacionals.
Llicenciat en Belles arts, amb Màster en Estètica i teoria de la imatge.
El recorregut comprenia diverses tombes amb retrats llaurats en marbre provinent de punts i tants saquejos de temples i magnífiques columnes egípcies. Resultava més exquisida la matèria emprada que el resultat d'aquests retrats que corresponien a alguns dels més emblemàtics Papes, i en el seu interior les seves corresponents restes; el millor estava per venir, o millor dit, la guinda del pastís seria la mítica i silenciosa tomba del Sant Pere.
Una vegada davant la tomba, el bla...bla de la guia turística ple d'anècdotes i dades interminables, retrunyien en l'espai com una metralla. Vaig optar per tossir, prendre alè i fer una sola pregunta:
_ Quan l'Església Catòlica farà una prova del Carboni-14 en aquestes restes?
La reacció de la guia, incòmoda, exasperada o irritada, respon amb la mirada evasiva i la veu vacil·lant:
_ Això no crec que succeeixi, perquè forma part dels misteris de l'Església.
No em vaig poder contenir en recordar tantes vegades que vaig escoltar aquesta mateixa frase de la meva àvia Aída:
_ Són els misteris de l'Església “mijito!
Entre altres frases del tipus:
_ Ai, Senyor... (sospir) ... què quedarà del món? Mentre veia la telenovel·la de torn, plena d'escenes de sexe, sempre apareixia la frase enmig d'alguna tòrrida escena, però no es perdia ni un sol capítol. Respostes fàcils, a un nét gai i adolescent inquiet. Ara, puntualitzo, gai i immigrant inquiet a Catalunya.
No preguntava per la mitologia d'Adán i Eva, sinó per la identitat d'un cadàver que suposadament estava davant nostre, i que ni més ni menys segons la història que ens han explicat a tots els llatinoamericans amb majúscula i negreta seria: El primer representant de Déu en la Terra.
Aquesta dada o títol no és un motiu suficient com per estudiar i verificar amb cura la identitat i data de mort d'aquest suposat cadàver, arran de que L'Església Catòlica afirma amb tanta vehemència que aquí jau la tomba de Sant Pere, i sobre les seves restes, la primera pedra de l'Església Catòlica, i actualment l'Estat més ric del planeta i, puntualitzo, la religió occidental més sagnant de la història de l'ésser humà? Les tombes mitificades, el marbre i tota la simbologia d'aquests saquejos no estan davant els nostres nassos?
Ara pregunto als fundadors del partit que admiro com si li pregunto a la guia del Vaticà:
_Des d'Esquerra Republicana volem saber (o no) la identitat dels nostres cadàvers fundacionals?
_Volem (o no) enderrocar els monuments a saquejos, ancorats als nostres carrers?
_Volem (o no) desmitificar i netejar els nostres carrers de trofeus de genocidis?
Els secrets de família quan surten a la llum són sempre sanadores. La veritat és l'única cura possible per a la família catalana.
Nosaltres, habitants de Catalunya, partidaris d'una nova esquerra, jove, multicultural, gens decrèpita, gens “setentera”, i amb una gran i immillorable oportunitat de canviar la història d'aquesta terra, que avui ens acull, i que encara que no m'ha vist créixer, després de 12 anys com a resident, com a ciutadà, em pertany i em pertanyerà sempre emotivament.
No podem continuar conformant-nos només amb aquesta meravellosa oportunitat de votar per l'autodeterminació; tenim el deure fer aquest canvi sense més.
Com gai, com immigrant, com cap de família, com ésser humà, vull i desig un nou país, amb unes bases morals diferents, que respecti els drets humans, sense cap rei, sense papes, sense dracs mitològics i sense representants al meu costat, que petonegin mans amb reverència a lladres, genocides, homòfobs, pederastes i maltractadors que mantenen dones recloses als nostres barris a les seves cases, portades des dels seus països a través del reagrupament familiar, però que després són esclaves, en un Estat democràtic; no podem continuar mirant cap a un altre costat.
Vull una esquerra realista, amb inclinació a la realitat, ansiosa de realitat, que estimi la nostra realitat i que sigui capaç de modificar la nostra actual realitat, en la qual la més petita crisi és l’econòmica.
TINC UN SOMNI: UNA CATALUNYA INDEPENDENT I LAICA.
Franco de Toledo
Membre de la comissió sectorial de Polítiques d'Immigració
Ambaixador cultural de Xile, galerista i comissari d'exposicions internacionals.
Llicenciat en Belles arts, amb Màster en Estètica i teoria de la imatge.