1 any més tard recordem a les víctimes de Tarajal: no oblidem i reclamem justícia!
El 6 de febrer de l’any passat a primera hora del matí el Govern Espanyol emetia un comunicat oficial on deia que durant la matinada 400 persones havien intentat passar un dels punts fronterers i que a la tanca de Ceuta van ser aturades per la policia marroquina; una operació en la que les forces de seguretat espanyoles no havien intervingut. Començava, així, un episodi ple de mentides, i en el que les autoritats espanyoles en cap moment han reconegut la seva responsabilitat.
La societat civil reclamava explicacions alhora que observava perplexa la realitat de la frontera sud, on aquell fatídic dia van morir 15 persones a causa de l’actuació -llançament de pilotes de goma- o no actuació -no oferir ajut- de les Forces de Seguretat de l’estat espanyol.
Aquell dia van morir 15 persones: Oumar, Larios, Joseph, Armand, Daouda, Ibrahim, Ousman, Nana, Jeannot, Yves, Samba, Youssouf i tres més que segueixen sense identificar. I avui encara no s’ha investigat el que va succeir i tampoc s’han depurat responsabilitats.
Si que hem avançat en conscienciació social, la tragèdia de Tarajal ha servit per posar en agenda el drama que es viu a la frontera sud d’Europa; una situació de la que ens són responsables tots els estats membres de la UE, entre ells l’espanyol; que duen a terme una política criminal, que atempta contra els Drets Humans i que, massa sovint, provoca la mort.
Una vegada més, també, cal reconèixer l’esforç d’algunes organitzacions que no han permès que aquests fets s’oblidin. Les organitzacions que a l’estat espanyol formen part de la xarxa MIGREUROP es van personar exercint l’acusació popular, amb l’objectiu de que es depurin judicialment les corresponents responsabilitats.
La tragèdia de Tarajal va posar en evidència una pràctica il·legal que es dóna, de manera habitual, a les fronteres de Ceuta i Melilla amb el Marroc: les expulsions en calent. Aquestes suposen una vulneració directa del que preveu la normativa espanyola i l'europea: assistència jurídica, intèrpret, accés al dret d'asil, possibilitat d'interposar recursos, ... etc. De manera que les forces de seguretat espanyoles que executen aquestes devolucions il·legals, i les autoritats polítiques que les ordenen i/o consenten, podrien estar incorrent en delictes com ara prevaricació, detenció il·legal o omissió del deure de socors en el cas dels ferits.
Cal destacar, però, la rapidesa que s’ha donat el govern espanyol per encabir en el marc legal estatal aquestes pràctiques, a través d’una esmena al projecte de Llei de Seguretat Ciutadana per a reformar la Llei d’Estrangeria i, així donar a donar cobertura a les pràctiques il·legals de devolució de persones a la frontera sud.
Recordant a les persones que van morir a la platja de Tarajal fa un any, en suport als seus familiars i amics, i per coherència, ètica i dignitat, avui encara és imprescindible denunciar la inadmissible política migratòria impulsada per la Unió Europea i executada pels seus estats membres. Perquè lluny de garantir els Drets Humans provoca la mort i el patiment de milers de persones: algunes refugiades que fugen de situacions perilloses, altres que fugen de la pobresa, i també aquelles que busquen un futur millor. I és moment de lluitar per fer prevaldre el dret a la lliure circulació i a la mobilitat, per garantir que totes les persones decideixin on volen viure i ho puguin fer dignament.
Alba Cuevas
SOS Racisme Catalunya
La societat civil reclamava explicacions alhora que observava perplexa la realitat de la frontera sud, on aquell fatídic dia van morir 15 persones a causa de l’actuació -llançament de pilotes de goma- o no actuació -no oferir ajut- de les Forces de Seguretat de l’estat espanyol.
Aquell dia van morir 15 persones: Oumar, Larios, Joseph, Armand, Daouda, Ibrahim, Ousman, Nana, Jeannot, Yves, Samba, Youssouf i tres més que segueixen sense identificar. I avui encara no s’ha investigat el que va succeir i tampoc s’han depurat responsabilitats.
Si que hem avançat en conscienciació social, la tragèdia de Tarajal ha servit per posar en agenda el drama que es viu a la frontera sud d’Europa; una situació de la que ens són responsables tots els estats membres de la UE, entre ells l’espanyol; que duen a terme una política criminal, que atempta contra els Drets Humans i que, massa sovint, provoca la mort.
Una vegada més, també, cal reconèixer l’esforç d’algunes organitzacions que no han permès que aquests fets s’oblidin. Les organitzacions que a l’estat espanyol formen part de la xarxa MIGREUROP es van personar exercint l’acusació popular, amb l’objectiu de que es depurin judicialment les corresponents responsabilitats.
La tragèdia de Tarajal va posar en evidència una pràctica il·legal que es dóna, de manera habitual, a les fronteres de Ceuta i Melilla amb el Marroc: les expulsions en calent. Aquestes suposen una vulneració directa del que preveu la normativa espanyola i l'europea: assistència jurídica, intèrpret, accés al dret d'asil, possibilitat d'interposar recursos, ... etc. De manera que les forces de seguretat espanyoles que executen aquestes devolucions il·legals, i les autoritats polítiques que les ordenen i/o consenten, podrien estar incorrent en delictes com ara prevaricació, detenció il·legal o omissió del deure de socors en el cas dels ferits.
Cal destacar, però, la rapidesa que s’ha donat el govern espanyol per encabir en el marc legal estatal aquestes pràctiques, a través d’una esmena al projecte de Llei de Seguretat Ciutadana per a reformar la Llei d’Estrangeria i, així donar a donar cobertura a les pràctiques il·legals de devolució de persones a la frontera sud.
Recordant a les persones que van morir a la platja de Tarajal fa un any, en suport als seus familiars i amics, i per coherència, ètica i dignitat, avui encara és imprescindible denunciar la inadmissible política migratòria impulsada per la Unió Europea i executada pels seus estats membres. Perquè lluny de garantir els Drets Humans provoca la mort i el patiment de milers de persones: algunes refugiades que fugen de situacions perilloses, altres que fugen de la pobresa, i també aquelles que busquen un futur millor. I és moment de lluitar per fer prevaldre el dret a la lliure circulació i a la mobilitat, per garantir que totes les persones decideixin on volen viure i ho puguin fer dignament.
Alba Cuevas
SOS Racisme Catalunya