Tant sols una hora i mitja! (sobre el debat de sanitat pública)
Algun planificador de TV3, potser va pensar que seria adient fer un debat a la nostra televisió pública envers la Sanitat Pública i amb bona intenció o no, potser va creure que podria ser el preludi d’una campanya electoral que actuaria balsàmicament en el convuls món sanitari català però, aquest mateix món ple d’ombres i de cues per accedir a proves diagnòstiques i a intervencions mèdiques/quirúrgiques, es va quedar sense bàlsam després de la colpidora realitat del testimoni del ferrer, el pacient que malgrat estar malalt i amb una gran i greu impotència funcional de maluc, treballa amb crosses .
Tot i els esforços del reconegut i prestigiat investigador Bonaventura Clotet i del president del col·legi de metges de Barcelona, ambdós carregats de bones intencions, no es va poder evitar l’espectacle de com són algunes actuacions sanitàries i de com alguns ciutadans pateixen consignes envers la seva salut que no són pròpies de l’ètica més bàsica i sobretot de l’ètica mèdica.
Com pot ser que, si tens diners o possibilitats de cercar-los, no tinguis de fer cues per una intervenció quirúrgica que és absolutament prioritària per poder tenir una activitat laboral normal i una qualitat de vida normal? Colpidor i de vergonya aliena per la professió i el sistema sanitari públic català el testimoni del pacient que es resigna en allò de “que hi farem, les coses son així “. Alguna/es coses no van bé Honorable Conseller i altres convidats al debat i cal entomar-les i solucionar-les no a títol individual, que també, sinó amb ulls de globalitat i amb una gran dosi de consciència social i comunitària.
A peu de carrer, se n'escolten d’històries com aquesta mentre que al sofà de casa s’escolta que tenim una de les millors sanitats europees.
Ens cal tornar a humanitzar-nos i endreçar-nos en allò dels valors ètics i fer-ho ràpidament perquè podria ser que sobre el paper, els números i les estadístiques ens situïn en bon lloc, sanitàriament parlant, però anímicament ens allunyi del patiment i la iniquitat que moltes persones poden patir i que no consten en cap estadística.
Des d’Esquerra estem d’acord en considerar que el nostre mapa de serveis sanitaris és, donada la nostra història, de configuració complexa, alhora que integrador de tots els recursos, i és per aquesta raó que considerem inadmissible qualsevol derivació de pacients a l’àmbit privat i dins del mateix centre assistencial. L’equitat sempre ha d’anar lligada a les bones pràctiques clíniques i a l'ètica deontològica.
És del tot necessari un debat real i realista per poder resoldre les deficiències del nostre sistema sanitari que, tot i ser lloat, exportat i valorat a nivell europeu, el volem també èticament excel·lent .
Tant sols una hora i mitja i ens hem posat “vermells” .
Carme Bertral
Secretària de la comissió sectorial de Salut
Esquerra Republicana
Tot i els esforços del reconegut i prestigiat investigador Bonaventura Clotet i del president del col·legi de metges de Barcelona, ambdós carregats de bones intencions, no es va poder evitar l’espectacle de com són algunes actuacions sanitàries i de com alguns ciutadans pateixen consignes envers la seva salut que no són pròpies de l’ètica més bàsica i sobretot de l’ètica mèdica.
Com pot ser que, si tens diners o possibilitats de cercar-los, no tinguis de fer cues per una intervenció quirúrgica que és absolutament prioritària per poder tenir una activitat laboral normal i una qualitat de vida normal? Colpidor i de vergonya aliena per la professió i el sistema sanitari públic català el testimoni del pacient que es resigna en allò de “que hi farem, les coses son així “. Alguna/es coses no van bé Honorable Conseller i altres convidats al debat i cal entomar-les i solucionar-les no a títol individual, que també, sinó amb ulls de globalitat i amb una gran dosi de consciència social i comunitària.
A peu de carrer, se n'escolten d’històries com aquesta mentre que al sofà de casa s’escolta que tenim una de les millors sanitats europees.
Ens cal tornar a humanitzar-nos i endreçar-nos en allò dels valors ètics i fer-ho ràpidament perquè podria ser que sobre el paper, els números i les estadístiques ens situïn en bon lloc, sanitàriament parlant, però anímicament ens allunyi del patiment i la iniquitat que moltes persones poden patir i que no consten en cap estadística.
Des d’Esquerra estem d’acord en considerar que el nostre mapa de serveis sanitaris és, donada la nostra història, de configuració complexa, alhora que integrador de tots els recursos, i és per aquesta raó que considerem inadmissible qualsevol derivació de pacients a l’àmbit privat i dins del mateix centre assistencial. L’equitat sempre ha d’anar lligada a les bones pràctiques clíniques i a l'ètica deontològica.
És del tot necessari un debat real i realista per poder resoldre les deficiències del nostre sistema sanitari que, tot i ser lloat, exportat i valorat a nivell europeu, el volem també èticament excel·lent .
Tant sols una hora i mitja i ens hem posat “vermells” .
Carme Bertral
Secretària de la comissió sectorial de Salut
Esquerra Republicana