El cas de diftèria d’Olot ens posa davant del mirall com a societat. Per un cantó, la sort que tenim de poder accedir a un calendari vacunal amb una gran experiència d’ús i una eficàcia contrastada sòlidament amb metodologia científica. Per una altra, el dret de dubtar basat en suposades evidències, malgrat siguin remotes i mai demostrades científicament.

Però per damunt de tot, la consciència col·lectiva i solidària de la immensa majoria dels nostres ciutadans (més del 90%) que saben que la protecció oferida per les vacunes només serveix si es fa massivament. Precisament d’aquesta manera es pot protegir aquells infants que no poden desenvolupar una bona resposta immune degut a la seva pròpia constitució o a que estan patint una malaltia que els hi ho impedeix.

No som del parer d’obligar als pares i mares a vacunar als seus fills. Ens faríem un trist favor! Al contrari, aquests casos han de refermar l’esperit col·lectiu republicà de la pròpia corresponsabilitat en una vida plena i saludable. No hem de vèncer, hem de convèncer! I tenim moltes eines, moltes evidències!

Hem d’aprofitar aquest cas de nou per celebrar que durant 30 anys, gràcies a la política vacunal, no hem tingut cap cas d’aquesta malaltia. I també hem d’acceptar amb humilitat la nostra vulnerabilitat com a éssers humans.

La Salut no és pas una condició regalada. Ens l’hem de guanyat dia a dia, i ho hem de fer de manera col·lectiva.


Pere-Joan Cardona
Comissió sectorial de Salut