Ja fa anys que s'ha estès el rebuig als «privilegis» dels polítics. Tanmateix, la situació que estem vivint, amb presos polítics, parlamentaris en llibertat sota fiança i diputats a l'exili, ha evidenciat que garantir la immunitat i la inviolabilitat és una necessitat, més que un privilegi.

És cert que el dret a la tutela judicial efectiva i el principi d'igualtat es veuen afectats per les prerrogatives parlamentàries. Tanmateix, la immunité neix a la República francesa per la radical desconfiança cap als jutges representants de l'antic règim. En el cas del Parlament de Catalunya, l'Estatut estableix que els diputats «gaudeixen d'immunitat amb l'efecte concret que no poden ésser detinguts si no és en cas de delicte flagrant». Per delicte flagrant entenem el que «s'estigués cometent o s'acabés de cometre quan el delinqüent sigui sorprès en l'acte» (art. 795 de la LCrim). Així doncs, la immunitat garanteix que per a formar la seva voluntat, les cambres puguin comptar amb tots els seus membres. Alhora, els diputats també són inviolables «pels vots i les opinions que emetin en l'exercici del seu càrrec». És a dir, una exclusió de responsabilitat jurídica que garanteix el lliure debat parlamentari i el contrast d'opinions i manifestacions sense por a represalies penals.

El President Puigdemont pot tornar a Catalunya i no serà detingut si no és perquè l'enxampen cometen un delicte flagrant. Alhora, cap diputat, i especialment els diputats en llibertat sota fiança, no patiran conseqüències penals dels seus vots o opinions, ja que compten amb la inviolabilitat. Però la realitat és una altra!

Les prerrogatives són buides si qui les interpreta és el mateix de qui cerquen garantir-ne la no intromissió: el poder judicial. Potser per això, al Congrés dels Diputats existeix el suplicatori (un altre «privilegi»), que evita que siguin els tribunals qui decideixin si una conducta està protegida per la inviolabilitat o la immunitat, ja que és la mateixa cambra qui ha d'autoritzar el processament dels seus membres. Si haguéssim garantit les prerrogatives parlamentàries incorporant a l'Estatut la figura del suplicatori, les coses haurien anat d'una altra manera. En conclusió, la immunitat i la inviolabilitat no són privilegis, són prerrogatives dels parlamentaris que garanteixen la separació de poders i els permeten el lliure exercici del càrrec.


Èric Gómez
Assessor Jurídic al Congrés i al Senat i Regidor a Sant Cugat
Esquerra Republicana