Justícia

Sóc dona i jurista

Núria Sánchez
Núria Sánchez
Igualtat, fraternitat, llibertat, intel·ligència, maduresa, responsabilitat, capacitat, sensibilitat i tendresa, què tenen en comú aquestes paraules? Que totes elles són femenines com la República.

Ser republicana o voler la República és nomes voler un model de govern que protegeixi la llibertat, una llibertat que es fonamenti en el dret, en la llei com a expressió de la voluntat sobirana del poble.

Sóc dona, treballadora i advocada, estimo el dret, tinc passió pel dret i anhelo la llibertat, la llibertat plena, per nosaltres, per a mi, pel les dones del present i per les dones del futur.

La llibertat només s’aconsegueix si es legislen lleis més justes i que sàpiguen reflectir la realitat de la nostra societat i la dona en aquesta societat, és clau!

Dones mares, dones mares monoparentals, dones treballadores, dones cuidadores, dones lluitadores i dones mares, mares monoparentals, treballadores, cuidadores i lluitadores, totes aquestes dones són les dones que vull, que volem, que necessitem i que ha de tenir la República.

La dona s’ha de sentir protegida, acompanyada, escoltada i entesa, jo com a advocada, les entenc, les escolto i lluito quan elles ja estan derrotades i sense forces, com jo, o us penseu que per tenir estudis i haver decidit prendre les regnes de la meva vida, sense preguntar a ningú, m’és més fàcil? Doncs no, una dona autònoma, soltera i sense fills al càrrec també pateix, sent i lluita.

Actualment, la dona no està valorada al món del treball, un món laboral en hores baixes i que cada cop més té flaires d’esclavatge. Imagineu si ja és difícil per un home, aconseguir un lloc de treball amb un sou “normal”, “normal” em refereixo a no ser pobre treballant, imagineu el que és per a una dona. Es busca la joventut de la dona però es té por que vulgui ser mare, es vol una dona responsable i amb experiència però es mira l’edat que tenen els seus fills, no fos el cas, que encara la necessitessin, es vol una dona compromesa, però es mira que no tingui gaires responsabilitats personals, a partir d’aquí em pregunto, què som? Perquè segons alguns, som el sexe dèbil, però una dona que pot portar una casa, educar a uns fills, tenir responsabilitats personals diverses i al mateix temps, treballar, no la veig dèbil, la veig forta, lluitadora i responsable.

Se’ns castiga socialment, se’ns assenyala pel fet de no voler engendrar o de voler ser mares però no voler parir, se’ns assenyala per no voler casar-nos o per dir simplement, que ser mare, pot fins i tot ser dur, se’ns insulta per la nostra manera de vestir o de pensar.

Una dona amb fortalesa fa por, com deia una tuitera que segueixo i que m’agrada la seva manera de pensar, << si mai no t’han insultat per ser dona és perquè mai has lluitat per res, ni has dit NO, ni has fet valer els teus drets >> Aquí està el resum de tot el que ens passa, una dona que no es doblega es perillosa per la societat actual, això senyores meves, ha de canviar!!

La dona ha d’estimar incondicionalment, ha d’aguantar, ha de comprendre, i ha d’acompanyar, però i en cas contrari? S’ensenya als petits a estimar per sobre de totes les coses, fins i tot per sobre d’ells mateixos, a que és dolent estar sol, etc, etc.... i després passa el que passa. Per què no ensenyem a les nostres nenes i als nostres nens a estimar de forma lliure, a respectar-nos, a ser amics i a tenir relacions d’igual a igual amb les nostres diferències?

És aquí on entra el paper de la dona i sobretot de la dona jurista en la nova República. Hem de legislar lleis que ensenyin, protegeixin i donin més drets a aquestes dones, i lleis que acompanyin, que motivin i ajudin a les nenes del futur però sobretot als nens d’aquesta futura República,

La República necessita que tots els seus ciutadans tinguin dret a la igualtat de la llei. Lluitar contra les feines precàries i la pobresa de les dones. Per això es necessita una igualtat salarial i tenir unes garanties professionals, tot això s’aconseguiria si la dona tingués accés a tots els àmbits de representació i presa de decisions. Però per a poder combatre i aconseguir-ho primer que tot s’hauria d’eradicar tot tipus de violència masclista.

Una violència masclista que s’ha normalitzat i que s’ha implantat en tots els àmbits, tant el social, el laboral, l’intel·lectual i el professional. La República és de tots i només sent-hi tots és com la farem real, igual, forta i més justa. Qui no comprengui que ser dona és un valor a l’alça és que no està viu que no sent, que no es relaciona i que no ha treballat mai juntament amb una dona.



Núria Sánchez March
Sectorial de Justícia
Esquerra Republicana