Després del cas de la Manada, apareix amb força la idea que s’han de modificar les lleis. Per fer-les més justes i capaces de protegir a les víctimes de violències masclistes de manera efectiva.

És cert que les lleis s’han de revisar per no seguir tenint el biaix de gènere que arracona a les dones. Però hem de tenir ben present, que en aquest cas el problema no ha estat la llei, ha estat la interpretació que se n’ha fet d’aquesta.

Segons la descripció dels fets de la sentència, s’hauria d’haver determinat que hi va haver violació perquè la noia es trobava sola en un portal, assetjada per 5 homes més grans que ella i per tant en situació d’intimidació. Els informes de les persones especialistes expliquen als jutges que en una situació d’intimidació, de pànic, és molt possible que s’agafi una conducta de submissió. I això per què pot passar? Ben senzill, intercanvies sexe per vida.

La víctima perfecte, que es resisteix a cops de puny i amb tot el que té a l’abast, no és la que apareix en la majoria d’ocasions.

Quin problema tenim? No hi ha una formació obligatòria i revisable dels jutges sobre perspectiva de gènere. I això provoca interpretacions de la llei i dels fets tan esfereïdores com les que han acabat fent.

Massa vegades l’arbre no ens deixa veure el bosc. Les lleis s’han de revisar, sí, per evitar que quan caiguin en mans de jutges masclistes es puguin pervertir de la manera que s’ha fet. Però el que ha fallat en la sentència de la manada no ha estat la llei. Han estat els jutges que l’han interpretat. Perquè el que han fet és tergiversar-la.

Cal un Sí!


Mònica Morros
Tècnica d'Igualtat
Esquerra Republicana
dones@esquerra.cat