Drets socials

Situació actual de la dependència al País Valencià

Joan Martínez i Tortosa
Joan Martínez i Tortosa
Massa temps ha passat des d’aquell 14 de desembre de 2006 en què s’aprovà la Llei de Dependència (altrament anomenada Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones amb Situació de Dependència). Llei que volia resoldre una mancança important en l’esfera dels serveis socials.

Aquesta llei diu que l’atenció és un dret del qual han de poder gaudir totes les persones amb dependència, aquelles que no poden fer les activitats bàsiques de la vida diària. Aquest dret és universal , per a totes les persones al marge de la renda percebuda, perquè els recursos són assignats en funció del grau de dependència i no de la situació econòmica.

Aquesta llei definia les participacions pel seu finançament: 50% l’Estat i l’altre 50% l’autonomia corresponent i ajuntaments. A hores d’ara aquesta obligació de les parts en el finançament no s’ha acomplert mai per part de l’Estat, i són les comunitats autònomes i ajuntaments qui assoleixen la màxima participació en l’aportació de recursos econòmics.

El desenvolupament d’aquesta llei no ha sigut prioritari, sols en les campanyes electorals per la rendibilitat potencial de vots del segment social que representa.
Segons l’Observatori Estatal per la Dependència l’any 2017 van morir a l’Estat Espanyol 38.000 dependents sense rebre les prestacions a què tenien dret; 104 persones per dia, xifra important a l’hora de valorar l’actuació del govern estatal en les seues obligacions envers aquest sector tan feble en l’aspecte econòmic. El mateix Observatori constata que el 72% de dependents son majors de 65 anys i el 55% majors de 80 i 1 de cada 4 dependents no rep la prestació.

El País Valencià amb amb una despesa en dependència de 630 Milions d’euros, només ha rebut 70 com aportació del govern estatal del 50% que li pertocaria en el finançament total.

Del total de beneficiaris, el 46% rep atenció especialitzada mitjançant les residències geriàtriques, Centres de Dia, Habitatges Tutelats, etc.
En el capítol de personal s’ha augmentat el nombre de treballadores i està previst augmentar personal als ajuntaments per permetre que aquests assumisquen la valoració i tramitació d’expedients.

Segons fonts de la Conselleria d’Igualtat, l’objectiu es finalitzar el 2018 amb Llista d’Espera Zero.

Les dades que publica el XVIII dictamen de l’Observatori de Dependència en 2018, valora la millora en la gestió de la Dependència al País Valencià, per part de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, però continua als últims llocs en la relació de comunitats autònomes.

El País Valencià ha deixat de percebre en l’any 2017 per la supressió del Nivell Acordat i les retallades del Mínim ( 13%) aprovat per RD Llei 20/2012, 36,2 Milions Euros.

Amb aquesta quantitat es podia haver aconseguit:

5.237 persones més ateses

890 llocs de treball directes de nova creació
en el sistema


Paràmetres d'atenció a la dependència a 3 de maig de 2018


Menyscapte Econòmic Acumulat per les Retallades 198,2 M euros
Beneficiaris 66.731
Llista d’Espera 21.436
Taxa de Cobertura 12 dependents per 1.000 hab.
Nombre de Desatesos amb dret reconegut 159 dependents per 1.000 hab.


El creixement anual es centra en les Prestacions de Cures en l’Entorn Familiar ( PECEF).

De l’informe de l’Observatori s’extrau un mal desenvolupament del Servei d’Ajuda Domiciliària, Prestació Professionalitzada de l’Assistent Personal i Serveis Residencials, els quals durant el 2017 han sigut a través de Prestació vinculada al Servei.

El Govern del País Valencià deuria prioritzar la millora de la gestió de la Dependència en el creixement en serveis professionals, tant en atenció en la proximitat com en serveis residencials.


Joan Martínez i Tortosa
President de la sectorial de Salut
Esquerra Republicana - País Valencià
sectorialspv@esquerra.cat