“Primer van venir pels jueus, i jo no vaig dir res, perquè no era jueu.
Després van venir pels comunistes, i jo no vaig dir res, perquè no era comunista.
Després van venir pels sindicalistes, i jo no vaig dir res, perquè no era sindicalista.
Després van venir per mi, i ja no quedava ningú per defensar-me”
Pastor Niemöller, víctima dels nazis

L’estiu de 2010 naixia Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR) arran de l’anunci que Plataforma per Catalunya (PxC), un partit feixista disfressat de demòcrata, es presentava a les eleccions autonòmiques de novembre 2010. L’objectiu d’UCFR era frenar les manifestacions feixistes i xenòfobes i evitar que els seus plantejaments entressin en les institucions amb representació política directa o influïssin en el discurs i l’actuació dels partits consolidats.

La proposta era aplegar sensibilitats molt diverses i treballar en assemblees locals, coordinant-se amb entitats, ONG i associacions de base per d’enxarxar tots aquests col·lectius de manera que cadascun pugui ser més efectiu en el seu àmbit i, junts, dur a terme campanyes conjuntes.
En tres anys de vida, UCFR ja compta amb diversos grups locals autogestionats que actuen localment i, alhora, promouen l’enxarxament dels que ja estan compromesos en la lluita contra el feixisme, el racisme i la xenofòbia, fent visible l’amplitud d’un front unitari arreu del territori.

El mètode de treball d’UCFR és ben senzill: sensibilització i mobilització. Sensibilització en dos vessants, la refutació dels tòpics xenòfobs i el desemmascarament del veritable caràcter feixista de PxC, I mobilització a través d’accions de rebuig en aquells municipis i barris on el feixisme té o pot tenir més incidència. I és que UCFR no comparteix el criteri que banalitza la importància del feixisme, i que creu que parlar dels grups feixistes equival a fer-los propaganda, o fins i tot que és capaç de contemporitzar amb algun dels seus plantejaments. Just al contrari, per fer front al problema, és imprescindible abordar-lo i fer ben patent el perill que representa.


Per UCFR tots els fronts són necessaris en la lluita contra el feixisme, tant la feina del dia a dia als barris o a l’educació, com la tasca de sensibilització i divulgació; tant la denúncia com l’acció institucional… Calia, però, un moviment unitari per poder mostrar quan convé que som molts que plantem cara amb fermesa al feixisme i al racisme, una xarxa basada en la suma d’esforços per fer possible multiplicar els resultats. De l’èxit d’UCFR tots en gaudirem dels beneficis: el reforç de la cohesió social i continuar sent un sol poble.


Catalunya només té futur si continua sent un sol poble, i és capaç d’empeltar la antiga i nova ciutadania en un projecte comú: el país possible, lliure, la República Catalana. I això passa per condemnar el feixisme arreu, però sobretot per impedir la seva propagació, ja sigui a través de polítiques d’inclusió, participació i ciutadania, com les campanyes de les administracions públiques o la tasca de les entitats i de cadascú de nosaltres en tombar rumors, mentides i llegendes urbanes.

Per assolir algun dia una República catalana que persegueixi legalment el feixisme, amb lleis més pròpies d’una Europa amb memoria històrica que no d’una Espanya que no ha trencat amb el passat franquista, on l’accés a la nacionalitat catalana de les persones d’origen extracomunitari es regeixi sota els mateixos criteris de residència al territori que qualsevol altre ciutadà o ciutadana de l’Estat espanyol o de qualsevol altre país europeu, cal que tots fem pedagogia, ens traiem la son de les orelles i sortim a defensar que volem continuar sent un sol poble, al carrer i a les institucions.

Cap concessió al feixisme. Cap rumor sense rebatre amb arguments. Cap agressió sense resposta!

David Minoves
Membre d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme