La configuració d’una nova majoria social a les Balears
Les Illes Balears viuen aquests dies un fenomen social nou. De fet és una revolució. Afegir-hi “tranquil·la” seria una obvietat.
Els carrers dels pobles i ciutats de les Illes s’han tenyit de verd, el color de les camisetes que vesteixen els ciutadans cansats de la dèria embogida de José Ramon Bauzá i el seu equip de col·laboradors contra tot allò que soni a propi de les Balears.
Des de l’arribada de Bauzá a la presidència del Govern de Balears, ha desplegat una sèrie de lleis, decrets i normes dirigides a fer retrocedir la llengua catalana en aquells àmbits que, amb la promulgació de l’Estatut a l’any 1983 i la Llei de Normalització Lingüística el 1986, havia aconseguit recuperar presència.
Aquests àmbits són bàsicament, l’Administració pública, l’Escola i els mitjans de comunicació públics.
En l’àmbit dels mitjans, Bauzá ordenà el tancament de la televisió i la ràdio pública del Consell de Mallorca.
En l’Administració, Bauzá va fer aprovar (li va costar perdre un diputat i uns quants regidors) una aberrant reforma de la Llei de funció pública que, per posar un exemple, permet que avui es pugui ser funcionari al servei del ciutadà, o policia municipal sense ni tan sols entendre el català.
A l’Escola, primer va intentar liquidar l’ensenyament en la nostra llengua amb l’anomenada “lliure elecció de llengua”. Es va trobar que els pares optaven de manera absolutament majoritària (més del 80%) per l’ensenyament en català. Aleshores ho provà amb una nova estratègia: el TIL (Tractament Integral de Llengües), un suposat pla per fer un terç de l’ensenyament en castellà, un terç en català i un terç en anglès. A la pràctica un bunyol per intentar tornar a imposar el castellà a l’ensenyament.
La resposta social ha estat abassegadora. Impressionant.
Si el 2012 va ser l’any de la Revolta dels Enllaçats, amb la manifestació històrica del 25 de març, la vaga de fam per la llengua de dos membres de Jubilats per Mallorca i l’enllaçada dels centres d’ensenyament, l’any 2013 és el de la revolució en verd.
Una revolució encapçalada per la vaga indefinida de docents, que a hores d’ara es manté i que s’ha escampat a altres àmbits. Associacions de pares i mares, d’estudiants, tots els sindicats i tota la societat civil s’hi ha solidaritzat. Una revolució que diumenge 29 de setembre va fer una gran passa endavant que ajudarà a consolidar aquesta incipient nova majoria social a favor de la llengua catalana que neix a Balears.
Tomeu Martí i Florit
Els carrers dels pobles i ciutats de les Illes s’han tenyit de verd, el color de les camisetes que vesteixen els ciutadans cansats de la dèria embogida de José Ramon Bauzá i el seu equip de col·laboradors contra tot allò que soni a propi de les Balears.
Des de l’arribada de Bauzá a la presidència del Govern de Balears, ha desplegat una sèrie de lleis, decrets i normes dirigides a fer retrocedir la llengua catalana en aquells àmbits que, amb la promulgació de l’Estatut a l’any 1983 i la Llei de Normalització Lingüística el 1986, havia aconseguit recuperar presència.
Aquests àmbits són bàsicament, l’Administració pública, l’Escola i els mitjans de comunicació públics.
En l’àmbit dels mitjans, Bauzá ordenà el tancament de la televisió i la ràdio pública del Consell de Mallorca.
En l’Administració, Bauzá va fer aprovar (li va costar perdre un diputat i uns quants regidors) una aberrant reforma de la Llei de funció pública que, per posar un exemple, permet que avui es pugui ser funcionari al servei del ciutadà, o policia municipal sense ni tan sols entendre el català.
A l’Escola, primer va intentar liquidar l’ensenyament en la nostra llengua amb l’anomenada “lliure elecció de llengua”. Es va trobar que els pares optaven de manera absolutament majoritària (més del 80%) per l’ensenyament en català. Aleshores ho provà amb una nova estratègia: el TIL (Tractament Integral de Llengües), un suposat pla per fer un terç de l’ensenyament en castellà, un terç en català i un terç en anglès. A la pràctica un bunyol per intentar tornar a imposar el castellà a l’ensenyament.
La resposta social ha estat abassegadora. Impressionant.
Si el 2012 va ser l’any de la Revolta dels Enllaçats, amb la manifestació històrica del 25 de març, la vaga de fam per la llengua de dos membres de Jubilats per Mallorca i l’enllaçada dels centres d’ensenyament, l’any 2013 és el de la revolució en verd.
Una revolució encapçalada per la vaga indefinida de docents, que a hores d’ara es manté i que s’ha escampat a altres àmbits. Associacions de pares i mares, d’estudiants, tots els sindicats i tota la societat civil s’hi ha solidaritzat. Una revolució que diumenge 29 de setembre va fer una gran passa endavant que ajudarà a consolidar aquesta incipient nova majoria social a favor de la llengua catalana que neix a Balears.
Tomeu Martí i Florit