Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, l’esquerra en majúscules
I de cop i volta neix un nou moviment. Un moviment d’esquerres que va fins al moll de l’os i que fa autoqüestionar-se a tota entitat o partit que es defineix com a tal.
Advoca per una transformació social integral i reivindica, entre d’altres, l’expropiació de la banca privada, salaris i pensions dignes, democràcia participativa, reconversió ecològica de l’economia, habitatge digne per a tothom, mitjans de comunicació públics sota control democràtic o la solidaritat internacional.
Com a partit, nosaltres tenim feina introspectiva per analitzar fins on arriba la nostra ideologia d’esquerres. Però el que està clar és que totes aquestes mesures que pregona el Procés Constituent no són possibles sense unes eines que ho permetin dur a la pràctica, és a dir, sense unes estructures d’estat. I és aquí on el moviment d’Oliveras i Forcades posa de manifest una obvietat que sovint ha quedat soterrada en els debats sobre els models d’estat d’esquerres, com el que es plantegen a IC-V, al PSC (si és que encara es consideren socialistes) o sobre els que debat el moviment 15-M: per sobre dels postulats d’esquerres hi ha el dret col·lectiu a decidir el futur d’un poble. Si el poble no decideix sobirania, no hi ha transformació social possible; si el poble no té eines d’autogovern ni poder de decisió, no tenen sentit les teories de models de societat que proclamen la justícia social, el benestar, la igualtat d’oportunitats per a tothom o un model socioeconòmic més just.
És aquí on cada moviment, cada associació, cada partit ha de decidir si està disposat a permetre un canvi de les regles del joc, en canviar l’status quo en favor del benestar de les persones o, per contra, segueix prevalent l’actual modus vivendi , encara que aquest model s’allunyi dels postulats de la pròpia organització.
Núria Clotet
Secretaria de Moviments Socials
Advoca per una transformació social integral i reivindica, entre d’altres, l’expropiació de la banca privada, salaris i pensions dignes, democràcia participativa, reconversió ecològica de l’economia, habitatge digne per a tothom, mitjans de comunicació públics sota control democràtic o la solidaritat internacional.
Com a partit, nosaltres tenim feina introspectiva per analitzar fins on arriba la nostra ideologia d’esquerres. Però el que està clar és que totes aquestes mesures que pregona el Procés Constituent no són possibles sense unes eines que ho permetin dur a la pràctica, és a dir, sense unes estructures d’estat. I és aquí on el moviment d’Oliveras i Forcades posa de manifest una obvietat que sovint ha quedat soterrada en els debats sobre els models d’estat d’esquerres, com el que es plantegen a IC-V, al PSC (si és que encara es consideren socialistes) o sobre els que debat el moviment 15-M: per sobre dels postulats d’esquerres hi ha el dret col·lectiu a decidir el futur d’un poble. Si el poble no decideix sobirania, no hi ha transformació social possible; si el poble no té eines d’autogovern ni poder de decisió, no tenen sentit les teories de models de societat que proclamen la justícia social, el benestar, la igualtat d’oportunitats per a tothom o un model socioeconòmic més just.
És aquí on cada moviment, cada associació, cada partit ha de decidir si està disposat a permetre un canvi de les regles del joc, en canviar l’status quo en favor del benestar de les persones o, per contra, segueix prevalent l’actual modus vivendi , encara que aquest model s’allunyi dels postulats de la pròpia organització.
Núria Clotet
Secretaria de Moviments Socials