Especulen; s’equivoquen; nosaltres ho paguem: fóra de casa! Pot sonar reduccionista, però el transfons del drama que viuen les famílies afectades pels centenars de milers d’execucions hipotecaries té l’origen en una aposta lucrativa, gens productiva, que juga amb l’atzar i l’endeutament. El negoci bancari hi té molt a veure, perquè aquest sector sí que té l’obligació professional de conèixer la legislació i perquè la intenció no era ajudar a les famílies, sinó enriquir-se pel seu deute inflat.

La dació en pagament pot ser un dels cavalls de batalla de l’Esquerra contemporània, en una era de reinvenció de les esquerres. El seu moviment social de referència, la Plataforma pels Afectats per la Hipoteca, és el nou ens transversal que mobilitza la població per una causa justa. Seguir pagant a una entitat bancària que no ens ha assessorat bé, que ens va crear falses expectatives, després de ser expulsats de l’habitatge, és una injustícia. Hem de ser-hi.

La dació en pagament té, a més a més, un valor afegit. És una mostra, molt necessària en aquests temps escèptics i de desafecció política, que la mobilització social funciona, un exemple que el compromís polític –apartidista, si voleu, o transversal– aconsegueix fites determinants per a la vida individual i col·lectiva. Com a mostra, la darrera correcció del PP al Congrés acceptant a tràmit la ILP sobre aquest assumpte. Aquesta ILP hauria d’aprovar-se en els mateixos termes en què ha esta presentada. Ja veurem si els partits estatals s’hi mullen; ja veurem si són sensibles al drama social els mateixos que rescaten bancs.

La gran quantitat de casos particulars que la PAH ha solucionat, l’èxit de l’admissió a tràmit de la ILP i el transfons d’una consciència social indignada constaten que allò vertaderament important és rescatar famílies.


Daniel Torras i Segura
Secretari d’Entorn de la Federació Comarcal del Maresme i membre de la Sectorial de Moviments Socials