Els vicentins: com entrar a l'Àrea Metropolitana i no morir en l'intent
Ja hem fet un pas endavant: Catalunya ja és subjecte polític i jurídic sobirà i cada dia estem més a prop del referèndum sobre l’estat propi. Ara cal que ens comencem a arremangar i que tinguem molt present els territoris on vam treure els pitjors resultats a les darreres eleccions catalanes, és a dir, les zones menys favorables a la independència, com són el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i part del Tarragonès.
De cara a la campanya pel SÍ, cal reforçar aquestes zones, però com?
Tenim el cas paradigmàtic i exemplar de St. Vicenç dels Horts. Els vicentins i vicentines han donat suport unànime al seu alcalde i al nostre president Oriol Junqueras; gran part del mèrit rau en la persona de l’Oriol, però l’altra, en la feina que han fet els vicentins, persones treballadores que van immigrar els anys 60 procedents de diverses zones de l’Estat espanyol i que ara se senten tan catalans com els autòctons. Com diuen ells, “entre el futur dels nostres fills i el passat dels nostres pares, ens quedem amb el futur dels nostres fills.”
Sense ser d’ERC, han votat ERC perquè Junqueras els ha transmès confiança, i sense ser independentistes, votaran SÍ a un referèndum sobre una Catalunya independent. Desmentir la dicotomia que feien entre catalanistes-de dretes i espanyolistes-d’esquerres ha estat clau per entendre que la independència és un mitjà per millorar les condicions i la qualitat de vida de tota la població que viu a Catalunya.
Per treballar colze a colze amb ciutadans d’aquest perfil sociològic, però que encara no estan convençuts, cal entendre la seva idiosincràsia, implicar-se en els seus moviments veïnals, clubs de futbol o entitats culturals i no deixar que el castellà sigui una barrera lingüística per entendre’s en raons. I abans de convèncer-los dels guanys que comportarà la independència és millor començar pel dret de les persones a decidir el seu futur. De drets, llibertats i justícia sí que hi entén tothom que porta dins uns valors d’esquerres i de Democràcia en majúscules.
Núria Clotet
Secretària de Moviments Socials.
De cara a la campanya pel SÍ, cal reforçar aquestes zones, però com?
Tenim el cas paradigmàtic i exemplar de St. Vicenç dels Horts. Els vicentins i vicentines han donat suport unànime al seu alcalde i al nostre president Oriol Junqueras; gran part del mèrit rau en la persona de l’Oriol, però l’altra, en la feina que han fet els vicentins, persones treballadores que van immigrar els anys 60 procedents de diverses zones de l’Estat espanyol i que ara se senten tan catalans com els autòctons. Com diuen ells, “entre el futur dels nostres fills i el passat dels nostres pares, ens quedem amb el futur dels nostres fills.”
Sense ser d’ERC, han votat ERC perquè Junqueras els ha transmès confiança, i sense ser independentistes, votaran SÍ a un referèndum sobre una Catalunya independent. Desmentir la dicotomia que feien entre catalanistes-de dretes i espanyolistes-d’esquerres ha estat clau per entendre que la independència és un mitjà per millorar les condicions i la qualitat de vida de tota la població que viu a Catalunya.
Per treballar colze a colze amb ciutadans d’aquest perfil sociològic, però que encara no estan convençuts, cal entendre la seva idiosincràsia, implicar-se en els seus moviments veïnals, clubs de futbol o entitats culturals i no deixar que el castellà sigui una barrera lingüística per entendre’s en raons. I abans de convèncer-los dels guanys que comportarà la independència és millor començar pel dret de les persones a decidir el seu futur. De drets, llibertats i justícia sí que hi entén tothom que porta dins uns valors d’esquerres i de Democràcia en majúscules.
Núria Clotet
Secretària de Moviments Socials.