La societat civil catalana parla i ha parlat en les darreres eleccions catalanes. La política en majúscules la fan les persones, i independents com l’advocada Gemma Calvet o la periodista i escriptora Eva Piquer, de Catalunya Sí, ara podran exercir la seva vàlua professional al Parlament de Catalunya com a diputades des de les files d’ERC.

Això és possible al nostre país perquè gaudim d’una llarga tradició com a poble solidari, voluntari i altruista que dóna veu a la societat civil desperta. Milers de catalans treballen voluntàriament cada dia en causes socials, culturals o polítiques a través d’entitats i associacions que persegueixen un objectiu comú. Aquests esforços col·lectius, aquestes sinergies ciutadanes són d’un valor afegit inqüestionable i en tenim un gran exemple recent: la Marató de TV3. Particulars i associacions han arreplegat més de 10 milions d’euros per la investigació del càncer. I cada any el país està disposat a solidaritzar-se per una causa o altra.

Aquest potencial humà que malda per tenir una societat millor, també és el que, amb la seva feina d’anys i anys, avui ha permès que la qüestió independentista figuri a les agendes polítiques i que finalment s’hagi marcat una data límit per al referèndum sobre la independència de Catalunya: el 2014.

Sense una societat civil forta en aquests moments no seríem aquí, però ara més que mai cal que milers de Voluntaris per la Independència surtin al carrer a convèncer els seus veïns i veïnes que per sortir de la crisi cal sortir primer d’Espanya. Aquesta sí que serà una Marató amb un gran repte per davant. Entre un SÍ o un NO ens hi juguem el futur de Catalunya, i per això cal començar a entrenar per tenir un bon fons i obtenir un bon resultat a la Marató per la independència de Catalunya.


Núria Clotet
Secretària de la comisisó sectorial de Moviments Socials
movimentssocials@esquerra.org