Darrerament hem vist com les maquinàries dels partits ja s’han posat a treballar amb l’horitzó posat a les municipals. Els temes per marcar perfil i per construir el model de municipi que cadascú defensa estan en recerca i captura.

Nosaltres, amb voluntat de tenir pobles i ciutats que siguin reflex del què és l’escènica del republicanisme, hem de treballar per la igualtat d’oportunitat de la nostra ciutadania. I això es fa amb polítiques municipals que siguin feministes. Polítiques reals, que defugin de les grans proclames emboirades de fum i que mai s’acaben materialitzant. Ara més que mai, amb l’alè de l’extrema dreta al clatell, a les esquerres ens pertoca demostrar que amb cadascuna de les nostres accions fem més dèbil aquest statu quo anomenat patriarcat i que som capaços de fer que la nostra població sigui més lliure. Més lliure perquè fer polítiques feministes vol dir fer polítiques específiques per les dones però també fer polítiques completament transversals que incorporin experiències dels qui sempre han estat relegats de les decisions i que per tant defineixin i construeixin un municipi més amable per tothom. 

Perquè el feminisme va d’això, va de tothom, va de persones, va de no deixar-se ningú en la lluita ni en els èxits d’aquesta. Per això les polítiques feministes no poden ser qüestions aïllades. No poden ser, només, els temes de la regidoria d’igualtat. Han d’impregnar totes les regidories: urbanisme, economia, cultura, educació...  Quan governem en els nostres municipis hem de tenir present que els rols de gènere i els estereotips produeixen desigualtats que influencien en com la ciutadania viu i es relaciona amb el seu poble o ciutat. D’aquesta manera tindrem la capacitat de transformar la realitat i fer front a les desigualtats.
Ara ens toca fer del nostre compromís verbal, una realitat palpable.

 
Mònica Morros