Jornada: Ciutadania i migracions a la República Catalana
El dissabte 1 d'abril va tenir lloc la jornada "Ciutadania i migracions a la República Catalana" en el marc de la campanya participativa "La República que farem" en la que la Núria Camps, presidenta de la sectorial de Ciutadania i Migracions, va presentar els pilars de la República en aquest àmbit: http://www.larepublicaquefarem.cat/ambit/diversitat-i-migracions
Prèviament l'Oriol Amorós, en qualitat de secretari nacional de Ciutadania i Migracions d'Esquerra Republicana, va donar la benvinguda i va presentar la jornada.
A continuació va tenir lloc el primer dels diàlegs de la jornada, “L’accessibilitat a la nacionalitat catalana”, a càrrec de l'Oriol Amorós, aquest cop com secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, en Chakir El Homrani, diputat al Parlament de Catalunya, i l'Ignasi Costa, expert jurídic de la sectorial de Ciutadania i Migracions, encarregat de moderar el diàleg. En el diàleg es va anunciar que tots els habitatnts de Catalunya adquiririen la nacionalitat catalana en el moment de constituir la República. Altres apsectes que es van tractar van ser que la nova República hauria de tenir una política migratòria basada en el concepte de ciutadania i de l'ètica de la responsabilitat i hauria de repudiar els aspectes discrimitatoris de l'actual llei d'estrangeria espanyola.
Després de la pausa, va tenir lloc la primera taula rodona, “La interculturalitat, pilar de cohesió”, amb la participació de l'Ahmed Benallal, president de l’associació La Llum del Nord, la Najat Driouech Ben Moussa, insertora laboral i experta en immigració, identitat i religió, l'Aziz Bounjini, membre de l’associació Magrebeida, i en Gabriel Fernández, regidor d’Acció Social a l’Ajuntament de Sabadell, que va moderar la taula. En el debat es va tractar com la població nouvinguda pot deixar de sentir-se immgirant al marge de les indetitats que senti cadascú i que la interculturalitat i les xarxes de relació social són el millor instrument per a la integració i el reconeixement de la diversitat.
En la segona pausa, l'Oriol Barri, ens va obsequiar amb l'interpretació de la cançó: Un món per a les persones
Tot seguit, va tenir lloc la segona de les taules rodones, “Catalunya, una societat compromesa amb l’acollida i el refugi”, amb la participació de l'Oriol Barri, activista de la campanya Casa nostra Casa vostra Manresa, el M’hamed Abdelouahed Allaoui, tècnic de la DG d’Immigració i membre de Casa Amaziga de Catalunya i AMAZAN, i l'Ana Surra, diputada al Congrés de Diputats, que va moderar el debat. Primerament, l'Oriol va explicar la seva experiència en els camps de refugitas de Grècia en el que ell proposa l'empatia com a solució per fer els canvis per un món mes just. En un terreny més tècnic, l'Abdelouahed va presentar el porgrama català d'ajuda al refugiat.
Finalment, es va dur a terme la colenda a càrrec de'n Robert Masih, senador d’Esquerra Republicana.
Per més informació, en aquest enllaç teniu disponibles els continguts complets de la jornada:
https://www.esquerra.cat/uploads/20180320/jornada_2017_4_1_ciutadania_migracions_repcat.pdf
O bé podeu veure el vídeo sencer de la jornada:
Prèviament l'Oriol Amorós, en qualitat de secretari nacional de Ciutadania i Migracions d'Esquerra Republicana, va donar la benvinguda i va presentar la jornada.
A continuació va tenir lloc el primer dels diàlegs de la jornada, “L’accessibilitat a la nacionalitat catalana”, a càrrec de l'Oriol Amorós, aquest cop com secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, en Chakir El Homrani, diputat al Parlament de Catalunya, i l'Ignasi Costa, expert jurídic de la sectorial de Ciutadania i Migracions, encarregat de moderar el diàleg. En el diàleg es va anunciar que tots els habitatnts de Catalunya adquiririen la nacionalitat catalana en el moment de constituir la República. Altres apsectes que es van tractar van ser que la nova República hauria de tenir una política migratòria basada en el concepte de ciutadania i de l'ètica de la responsabilitat i hauria de repudiar els aspectes discrimitatoris de l'actual llei d'estrangeria espanyola.
Després de la pausa, va tenir lloc la primera taula rodona, “La interculturalitat, pilar de cohesió”, amb la participació de l'Ahmed Benallal, president de l’associació La Llum del Nord, la Najat Driouech Ben Moussa, insertora laboral i experta en immigració, identitat i religió, l'Aziz Bounjini, membre de l’associació Magrebeida, i en Gabriel Fernández, regidor d’Acció Social a l’Ajuntament de Sabadell, que va moderar la taula. En el debat es va tractar com la població nouvinguda pot deixar de sentir-se immgirant al marge de les indetitats que senti cadascú i que la interculturalitat i les xarxes de relació social són el millor instrument per a la integració i el reconeixement de la diversitat.
En la segona pausa, l'Oriol Barri, ens va obsequiar amb l'interpretació de la cançó: Un món per a les persones
Tot seguit, va tenir lloc la segona de les taules rodones, “Catalunya, una societat compromesa amb l’acollida i el refugi”, amb la participació de l'Oriol Barri, activista de la campanya Casa nostra Casa vostra Manresa, el M’hamed Abdelouahed Allaoui, tècnic de la DG d’Immigració i membre de Casa Amaziga de Catalunya i AMAZAN, i l'Ana Surra, diputada al Congrés de Diputats, que va moderar el debat. Primerament, l'Oriol va explicar la seva experiència en els camps de refugitas de Grècia en el que ell proposa l'empatia com a solució per fer els canvis per un món mes just. En un terreny més tècnic, l'Abdelouahed va presentar el porgrama català d'ajuda al refugiat.
Finalment, es va dur a terme la colenda a càrrec de'n Robert Masih, senador d’Esquerra Republicana.
Per més informació, en aquest enllaç teniu disponibles els continguts complets de la jornada:
https://www.esquerra.cat/uploads/20180320/jornada_2017_4_1_ciutadania_migracions_repcat.pdf
O bé podeu veure el vídeo sencer de la jornada: