El mes de gener d’ara fa 111 anys va néixer Simone de Beauvoir. Sempre lúcida i en alerta, ens va advertir “No oblidem mai que n’hi haurà prou amb una crisi política, econòmica o religiosa per a què els drets de les dones tornin a ser qüestionats. Aquests drets mai es donen per adquirits. Hem de romandre amatents tota la vida”.

Els darrers esdeveniments a Catalunya i la reacció de l’Estat i els partits estatals avalen Simone de Beauvoir. L’1 octubre del 2018 va desencadenar la pitjor crisi política a l’estat espanyol des de la dictadura franquista i la posterior tempesta involucionista ha posat les dones i els seus drets en qüestió altre cop.

Sota el pretext de la igualtat entre homes i dones -a priori, intenció lloable-, s’hi amaga una ferma voluntat de diluir la defensa de les dones com a subjecte amenaçat. I això no ho podem permetre. Rotundament no. Perquè la violència exercida pels homes envers les dones és violència masclista, que emana de l’exercici del poder de l’home sobre la dona, ras i curt, i les dones en són les víctimes.

Des de la presó i l’exili les nostres dones ens adverteixen del retrocés en el reconeixement dels nostres drets. Malgrat la seva situació i la dificultat de fer arribar el seu missatge, elles, que pateixen una doble presó, continuen amatents i bel·ligerants en el seu feminisme. Ens correspon a totes nosaltres ser el seu altaveu, les seves missatgeres, lluitar amb elles i per elles per no recular ni un pas en els nostres drets.


Núria Marín i Casas
Regidora a la Paeria de Lleida i Diputada provincial
Secretària Regional de les Dones de Lleida