Dones

Feminitzar les STEMs

Núria Espuny
Núria Espuny

Comencem amb una definició i una evidència. STEM és un acrònim anglosaxó que fa referència als estudis de Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques (en anglès, Science, Technology, Engineering and Mathematics). L’evidència: els perfils STEM són els perfils professionals més demandats a hores d'ara en el mercat laboral i on es preveu major creixement de llocs de treball; a més, són professions amb reconegut prestigi i molt ben remunerades, i per tant, que contribueixen a un elevat grau d'independència econòmica.

Seguim amb algunes dades (inquietants): només el 28% del personal d’investigació científica en el món són dones. Tot i que les dones representen el 54% del col·lectiu estudiantil universitari, a les enginyeries només representen un 25%. Únicament 17 dones han guanyat el Premi Nobel en física, química o medicina des de Marie Curie (1903), front a 572 homes. En el sector tecnològic, el nombre de dones no arriba ni al 18% del personal laboral... I podria seguir amb més dades i totes apunten en el mateix sentit: la bretxa de gènere és molt present en l'àmbit de les STEM. I aquesta ampla disparitat i desigualtat, creieu-me, no és fruit de la casualitat. El més preocupant és que aquest biaix pot comportar un agreujament de la desigualtat de gènere a la societat. Mireu si deu ser greu el tema que, al 2016, Nacions Unides va decidir proclamar cada 11 de febrer com Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència. Doncs, bé, ja tenim un altre dia al calendari que friso per eliminar, com el Dia Internacional de la Dona o el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. Perquè, en aquest cas, tenir un dia internacional és sinònim de tenir una desigualtat, un greuge que corregir.

Per altra banda, la recerca sobre factors biològics (estructura del cervell, genètica, neurociència, hormones, etc.) demostra que la bretxa de gènere en STEM no és el resultat de diferències de sexe en aquests factors o en capacitat innata. I, així, per què aquesta diferència? Per què les noies aposten menys que els nois per formar-se i desenvolupar la seva vida laboral en aquests àmbits STEM? Afortunadament, ja hi ha moltes investigacions i anàlisis d'aquest fenomen i, per tant, sabem quins són els problemes... I diuen que reconèixer el problema és el primer pas per resoldre'l. Anem a pams, doncs.

Primer problema detectat: els estereotips. Des de nenes se'ns fa creure que els temes STEM són temes "de nois" i que la capacitat femenina en aquest àmbit és inferior a la del sexe masculí, malgrat que les estadístiques demostren que tenim millor expedient acadèmic que ells, que som més bones estudiants i que el percentatge de dones que finalitzem estudis universitaris és major que el dels homes, tot i que minoritari en els camps STEM. No obstant aix, s'han fet estudis al respecte que indiquen que a partir dels primers anys d'educació primària, les noies comencem a pensar que ells són més intel·ligents que nosaltres. Alerta, que això és molt i molt greu !

Segon problema: Vivim en una societat patriarcal i masclista en què a les nenes, noies i dones ens assignen uns determinats rols que ens allunyen de les tecnologies. Som les que tenim assignada la cura. Vinga, més dades de suport a l'evidència: les dones som prop del 80% de la població estudiantil en educació i el 72% de les carreres relacionades amb benestar i salut. En les carreres tècniques només representem vora un 12%.

Tercer problema: el marketing. A les noies no ens "venen" correctament aquestes professions. Com a conseqüència del problema exposat anteriorment, entre d'altres motius, les dones tenim tendència a preferir tasques amb més utilitat pràctica i amb perspectiva social i de treball en equip, és a dir, treballar amb persones i per a les persones. Però el missatge, totalment erroni, que ens arriba al respecte de les feines associades a àmbits STEM és: carreres fredes, amb baix nivell de treball col·laboratiu, amb finalitats allunyades dels valors de cooperació i d’aplicació i utilitat social. Però, insisteixo, no és cert. Per posar un petit exemple, la robòtica és importantíssima en el camp de la discapacitat o la rehabilitació. Hi ha un gran desconeixement de les professions STEM. Hem d'aconseguir poder explicar a les adolescents què són i quins tipus de feines pots desenvolupar. I fer arribar missatges a aquestes edats té la seva dificultat i potser cal ser imaginatiu. Recordeu que la sèrie de televisió Merlí va provocar un augment de les matriculacions en els estudis de Filosofia? Doncs, què tal produir una sèrie sobre dones professionals STEM?

Quart problema: la invisibilització. Estem poc identificades i infrarepresentades. En els llibres de text no apareixem, en les taules de debat dels mitjans de comunicació no apareixem, en els noms dels carrers de les nostres ciutats i pobles no apareixem.... Està constatat que la manca d'aquest referents femenins és un dels motius de la falta d'interès de les noies per aquest àmbits. L'existència de models, de rols femenins, la visualització, el coneixement de l'existència d'enginyeres, científiques, arquitectes, físiques, informàtiques augmentaria l'interès per aquests estudis i professions, perquè ajudaria a les noies a imaginar-se a elles mateixes en aquell lloc, i a entendre que tenen les capacitats i habilitats per assumir i desenvolupar aquestes professions. Simplement, ara per ara, no les posen a sobre la taula com una opció a l'hora d'elegir estudis. No es pot escollir el que no es coneix.

Tot això ens condiciona, sense adornar-nos, en les nostres eleccions, en les nostres decisions. Conforma la nostra identitat, els nostres pensaments, els nostres desitjos. Les dones no som lliures, doncs, quan seleccionem què volem ser de grans, a què ens volem dedicar en el futur. Estem limitades pels estereotips de gènere, la manca de referents femenins i el desconeixement d'aquestes professions, que incideix de forma negativa en la confiança i l'interès de les nenes i dones en aquests àmbits relatius a les STEM.

I hem de reconduir-ho de forma immediata. És una tasca urgent que cal abordar, des de diversos àmbits, per exemple, creant entorns en les escoles que permetin a les nenes sentir-se còmodes amb els temes STEM, amb coses tan simples i senzilles com introduir el llenguatge inclusiu, o visualitzant i parlant de dones científiques i investigadores, creant models de referència en el mon tecnològic que els hi permeti sentir-se identificades. És de vital importància avocar recursos i interès per implementar polítiques publiques de foment dels estudis i les professions STEM, especialment entre les noies. Em consta que des de les administracions públiques i altres actors socials, des de múltiples iniciatives i organitzacions, s'hi està treballant, però cal emfatitzar i potenciar els esforços perquè si no som capaços de revertir la situació en pocs anys, haurem perdut una generació... i potser el tren.

Hem de feminitzar les STEM. Entre tots, homes i dones, ho hem de fer. Les dones no vam liderar la revolució industrial i no ens podem permetre el luxe de no formar part del lideratge de la tecnològica. O hi som o hi som. No tenim més opcions.

 

Núria Espuny

dones@esquerra.cat