Drets socials

El futur dels Serveis Socials i la cura de les persones

Fernando Fontova, Marina Sánchez, Ernest Maragall, Cristina Sánchez i Norma Veliz
Fernando Fontova, Marina Sánchez, Ernest Maragall, Cristina Sánchez i Norma Veliz

El passat 26 de febrer el grup de Serveis Socials i la Secretaria de les dones d’ERC Barcelona van organitzar una sessió de reflexió al voltat de “El futur dels Serveis Socials i la cura de les persones”. Vàrem convidar a càrrecs electes, tècnics/ques del grup municipal, entitats d’iniciativa social, col·legis professionals, militants, simpatitzants i amics i amigues d’ERC amb l’objectiu de compartir coneixement i fer propostes per millorar les polítiques socials a la ciutat.

Era evident que no podíem entrar en la proposta de redefinir l’estructura actual de les polítiques socials públiques (Serveis Socials, Educació, Salut, etc..) que respon a un model antic i poc preparat pels reptes del futur. Però si volíem posar el focus en un dels àmbits més invisibilitzats i que en canvi, pensem, pot aportar elements clau per a justificar i comprendre la necessitat, de definir un nou model (o recuperar el model original) d’uns Serveis Socials que s’han desvirtuat en el temps.

Vam parlar de:

  1. La cura de les persones

  2. Les Dones

  3. Serveis Socials

  4. Política

 

Conclusions

La primera intervenció de Francesc Iglesies, Secretari d’Afers Socials i Famílies del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya va obrir la sessió convidant-nos a la necessitat imperiosa de redefinir el model actual dels Serveis Socials per tal que puguin fer front als nous reptes del segle XXI.

 

  1. La cura de les persones

Nosaltres entenem la cura com una activitat que inclou les ajudes tècniques per l’autonomia i la cobertura de necessitats bàsiques, que s’han convertit en els pilar bàsic actual dels Serveis Socials, però volem anar més enllà.

Parlem d’una cura que te a veure amb la justícia, encaminada al reconeixement de cada persona com a subjecte de drets i deures, de la cura de la igualtat d’oportunitats per a la capacitació per superar les dificultats, per potenciar les nostres habilitats, per superar els moments difícils o crítics en les nostres vides, per sostenir els estats emocionals i per generar talent. Parlem d’una cura que es basa en la fraternitat, en el nosaltres. En el nosaltres estem aquí i tu ets nosaltres, independentment de la renda, del gènere, d’on vinguis, de com penses o com siguis, fins i tot si un dia no recordes, creant xarxes inclusives en el territori i potenciant el concepte de ciutadania.

La cura es allò que fem les dones “cuando nadie nos ve”.

 

  1. Per això parlem de Dones

Vam aprofitar per recordar la jornada del 8MARÇ, Dia internacional de les Dones. VAGA FEMINISTA i en el Manifest de 2019 inclou: “anunciem la vaga de cures en la família i la societat, per donar visibilitat a un treball que ningú vol reconèixer, ja sigui a la casa, o mal pagat o com economia submergida i reivindiquem que el treball de cures sigui reconegut com un bé social de primer ordre i exigim la redistribució d’aquesta mena de tasques”.

Norma Veliz secretària i portaveu de l’Associació Mujeres Pa’lante, ens explica en quines condicions laborals precàries salarial i temporalment, es troben les dones migrants que treballen en aquest sector i de com afecta a les seves vides. També manifesta que la seva relació amb els Serveis Socials anaven molt dirigides a les ajudes econòmiques que podia rebre quan el que probablement necessitava era ser escoltada i acompanyada respecte altres aspectes vitals que afectaven la seva vida.

Cristina Sánchez, sociòloga experta en polítiques amb perspectiva de gènere, ens parla de les conseqüències d’aquesta situació per aquelles dones que s’hi dediquen professionalment i en l’entorn familiar. De com afecta a les dones tenint en compte el poc valor que socialment que te aquesta tasca i de com, en canvi, sense aquesta funció del mon reproductiu el mon productiu no seria possible i de la insuficiència des dels poders públics per a la seva cobertura.

Desenvolupar els Serveis Socials es desenvolupar polítiques feministes perquè significa que la cura es responsabilitat de tots/es i volem alliberar les dones d’aquest rol imposat per la cultura patriarcal.

 

  1. Per això volem parlar de Serveis Socials.

Es en el marc dels Serveis Socials on s’implementa la major part de la cura de les persones i en canvi sovint s’invisibilitzen en el marc de les polítiques socials públiques. L’administració municipal es qui té la responsabilitat i les competències dels Serveis Socials Bàsics on es desenvolupa el treball de les cures en la llar per promoure l’autonomia de les persones en el seu entorn vital habitual. També és aquesta la xarxa que hauria de prestar l’atenció i la promoció de les persones i l’entorn comunitari.

Fernando Fantova, expert consultor en Serveis Socials, amb to de preocupació, ens parla del futur dels Serveis Socials i del seu rol en les polítiques socials. Un rol que ha de guanyar centralitat, ha de definir clarament el seu marc de competències tècniques i d’explicar-se millor per no desaparèixer.

Ha de desenvolupar l’acompanyament al llarg de la vida, per superar les dificultats, promovent les capacitats per a l’autonomia personal. Ha d’implementar projectes per generar vincles i sentiment de pertinença amb la intervenció grupal i comunitària com aspectes claus per a fomentar la inclusió social en una societat cada cop més diversa i sotmesa a tensions i canvis socials cada cop més accelerats.

Parlar d’un canvi de model de Serveis Socials ens porta inexorablement a parlar de política.

 

  1. Per això parlem de Política Municipal.

Ernest Maragall, candidat a l’Alcaldia de Barcelona per ERC, es reconeix amb el posicionament feminista de la taula i amb la necessitat de repensar la política municipal.

Expressa que hem de ser més forts/es davant d’un marc internacional i globalitzat, que ens defineix les condicions vitals de les persones, que finalment es concreta a les ciutats amb situacions de desigualtats socials cada cop més greus.

A Barcelona hem de treballar des dels Serveis Socials públics, amb tots els agents implicats, per revertir aquesta situació i tenir la capacitat de recuperar una ciutat socialment justa. De forma rigorosa però amb la màxima ambició de lideratge per implementar els canvis necessaris i tornar a Barcelona la seva capacitat d’innovació, posar-la al servei de les polítiques socials i de defensar que les persones puguin fer efectius els seus drets a una vida digna i un futur pels seus fills i filles amb tota la diversitat, riquesa i generositat que la caracteritza.


 

Marina Sánchez Casanovas

Secretària de la sectorial de Benestar Social

Esquerra Republicana