El 28 de juny de 1969 la policia va irrompre al bar Stonewall Inn de Nova York, un punt de trobada habitual de les persones LGTBI de la ciutat. No era el primer cop que això passava, ja que el col·lectiu patia de manera reiterada la persecució policial. Aquella nit però, el cos policial es va trobar amb la resistència de gais, lesbianes i trans que, farts d’aquella repressió, es van enfrontar a la policia durant dies pels carrers.

Aquests fets van permetre al col·lectiu sortir de la situació de semi-clandestinitat en la que es trobava i començar a articular un moviment amb capacitat de lluitar pels drets de les persones LGTBI arreu del món.

Enguany es commemoren 50 anys d’aquests fets d’Stonewall, que també van tenir un impacte molt clar sobre el moviment LGTBI del nostre país. Un exemple és la primera manifestació que el col·lectiu LGTBI va realitzar a Barcelona uns anys després, concretament el 26 de juny de 1977. Aquesta mobilització, convocada pel FAGC, exigia la derogació de la “Llei de perillositat i rehabilitació social”i va ser reprimida violentament per la policia. Tot i això, nombroses entitats, col·lectius i activistes han continuat treballant fins a dia d’avui per defensar els drets de les persones LGTBI i aconseguir els avenços legals i socials necessaris que els garanteixin.

50 anys després d’Stonewall, podem dir que s’ha avançat en molts àmbits, però que encara queda molta feina per fer. Cal tenir present que en molts països les persones LGTBI continuen patint la violència i la repressió per la seva orientació sexual o identitat de gènere, mentre que en molts d’altres es troben en situació d’indefensió al no disposar d’una legislació que vetlli pels seus drets.

El nostre país també ha jugat un paper capdavanter en l’articulació de polítiques LGTBI a través de garantir el dret dels infants a ser adoptats i formar part de famílies diverses i amb la posada en marxa de la Llei 11/2014 contra la LGTBIfòbia a Catalunya, una llei antidiscriminatòria pionera a nivell mundial. I darrerament a partir del desplegament d’una xarxa pública de serveis d’atenció integral a les persones LGTBI, a través del 76 SAI que a dia d’avui es troben repartits arreu del territori. També cal destacar l’aprovació la Llei pels Drets de les Persones LGTBI de les Illes i la Llei pel Dret a la Identitat i l’Expressió de Gènere del País Valencià. Un marc legislatiu que contribueix a l’equiparació legal del col·lectiu LGTBI i que li proporciona noves eines per lluitar contra l’homofòbia que encara perviu a la societat.

Tot i això, cal tenir present l’avenç que l’extrema dreta està experimentant els darrers anys arreu d’Europa i el món. Un moviment que alimenta el discurs de l’odi i que constantment posa en dubte els drets de les persones LGTBI, a banda de crear un clima d’intolerància que afavoreix els atacs a les persones i organitzacions LGTBI. Uns fets que ens han d’encoratjar a no baixar la guàrdia i a defensar els nostres drets cada dia i a tot arreu.

Per tot això, des d’Esquerra Republicana animem a que aquest 28 de juny serveixi per contribuir a la visibilitat del col·lectiu LGTBI. I per fer-ho, us animem a penjar la bandera LGTBI a les institucions del nostre país, aprovar mocions de suport als ajuntaments i sobretot sortint al carrer per tal de participar als actes i mobilitzacions que el teixit associatiu LGTBI organitzarà arreu dels Països Catalans durant els propers dies.

I és que 50 anys després dels fets d’Stonewall: La lluita continua!

Barcelona, 28 de juny de 2019