Poc més d’un any al Congrés dels Diputats sembla poc per captar i aprendre de les dinàmiques parlamentàries que allà s’hi viuen. Però la intensitat en la que ens trobem immerses darrerament multiplica vivències i experiències. Al juny del 2018, quan hi vaig entrar juntament amb el meu company Joan Margall, diputat per Girona, no m’hagués imaginat que hi estaria 3 legislatures. Sí, 3 legislatures en 15 mesos. Surrealista total, però cert.

Durant aquests 15 mesos he tingut l’oportunitat d’aportar el meu granet de sorra treballant per una societat més justa, col·laborant activament en l’aprovació de mesures socials i feministes molt importants. Malauradament, hem topat amb un PSOE que no ha tingut la valentia de mantenir un govern, primer, i d’arribar als consensos necessaris per formar un govern progressista, després. El senyor Pedro Sánchez ha deixat perdre l’ocasió de formar un govern d’esquerres, i demostra una absoluta irresponsabilitat en tornar a donar una nova oportunitat al “trifachito”.

El PSOE ens ha abocat a unes noves eleccions, que es produiran després d’una sentència contra les nostres companyes que, malauradament, serà del tot injusta. Ens hem trobat davant del pitjor PSOE, que ens amenaça amb un nou 155, que no vol dialogar, que sustenta al Règim del 78, demostrant així haver perdut tots els seus valors, com la democràcia, la justícia, el feminisme i la defensa dels drets i llibertats.

I de retruc, no es podran adoptar totes aquelles mesures que la ciutadania necessita: la Llei de la Eutanàsia, la regulació dels índex de preus al lloguer, el pagament de la dependència, la derogació de la Llei d’Estrangeria, l’increment dels permisos de maternitat i paternitat i l’equiparació a la resta dels països europeus, o fins i tot, la lluita contra la violència masclista i la igualtat efectiva entre dones i homes. Unes noves eleccions posen en risc totes aquestes mesures progressistes i d’esquerres, ja que atorguen un comodí nou a l’extrema dreta perquè es recuperi. I és profundament irresponsable.

Aquests mesos de convivència amb VOX he pogut comprovar quina és la seva mentalitat i per tant, les seves polítiques. I fan por. Sobretot, el seu menyspreu cap a l’autonomia i independència de les dones per decidir sobre el nostre cos, i a respectar que un “NO” és un “NO”. I hem pogut comprovar també com Ciutadans i el PP han assumit les seves tesis, mentre el PSOE renunciava a bastir un govern progressista que les confrontés. El moment és greu. Si l’extrema dreta arriba a imposar-se el proper 10 de novembre, tots els drets que tant ens ha costat guanyar, els perdrem. No ho podem permetre.

Carolina Telechea

Candidata d’Esquerra Republicana al Congrés