Darrera de la sigla MENA hi ha nens i nens, infants i joves que tenen, com a mínim, una cosa en comú: la manca de perspectiva d’un projecte vital digne i segur. Han deixat enrere família, amics, records i paisatges per emprendre un viatge en solitari que deixa petjada. Entre el 2017 i el 2019 han arribat més de 7.000 nens i nenes sols a Catalunya.

Aquests dies s’ha generat un debat interessant sobre l’ús de la paraula mena perquè l’IEC i l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra la van triar com un dels possibles neologismes del 2019, per bé que després de la petició del Departament de Treball Afers Socials i Famílies i organitzacions socials com el Col·legi d’Educadors Socials ha estat retirada. La sigla ha quedat ja tan estigmatitzada per l’ús que n’han fet alguns mitjans i alguns polítics que comença a consolidar-se el consens que és una paraula que deshumanitza i degrada els joves migrats sols.

En aquest sentit, fa uns dies es van presentar al Col·legi de Periodistes unes recomanacions -impulsades pel CAC, Treball Afers Socials i Famílies i el mateix Col·legi- per al tractament informatiu de la infància tutelada per l’administració que justament proposa no fer servir aquest acrònim per estar estereotipada i vinculada a una visió negativa d’aquests infants i adolescents. El document apunta qüestions com els drets a la intimitat, la dignitat i la imatge d'aquests joves, no difondre dades personals que els puguin identificar, la no atribució al col·lectiu de conductes negatives de persones concretes i informar de casos de superació.

Benvinguda la polèmica si ha servit per visibilitzar que darrera el mot mena el que hi ha són nois i noies sense família i, sobretot, benvinguda per fer créixer l’acord que cal un llenguatge curós i respectuós per parlar d’infants i joves migrats sols i de qualsevol col·lectiu vulnerable.

Natalia Touzón Barco

Cap de Comunicació del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies