Aquesta tardor ha irromput mediàticament el protagonisme dels joves a les mobilitzacions. Però per què diem que ha irromput? La veritat és que la mobilització juvenil prové d'un llarg recorregut. Els republicans l'anomenem el "fil roig del combat" de les organitzacions polítiques, estudiantils i educatives. Estan implantades arreu del país en forma de joventuts polítiques, sindicats estudiantils i caus i esplais que durant dècades han generat una consciència política, social i de país a generacions senceres. No en va, allà on hi ha un teixit associatiu fort és on pitjors resultats electorals treuen partits-plató, producte de màrqueting com Ciudadanos.

Periòdicament aquesta energia sempre s'ha transformat en força mobilitzadora, protagonista de moviments de canvi: insubmissió al servei militar, antiglobalització, el no a la guerra, el 15M i el procés d'independència. Universitats per la República el 2017 i la #Generació14O aquestes darreres setmanes són la conseqüència d'un treball fet a fons per generacions de joves independentistes, no pas una irrupció espontània.

Un cop passats els episodis de mobilització més contundents, com a organització tenim la responsabilitat d'analitzar-los, entendre'ls, i poder donar-hi una resposta que estigui a l'alçada. El que ha passat als carrers aquestes setmanes posteriors a la sentència venjativa del Tribunal Suprem no és un esclat, és la resposta juvenil a un context de regressió de drets i precarietat estructural absoluta. Sapiguem ser mereixedors d'aquesta energia transformadora.

Pau Morales

Portaveu de Jovent Republicà