Les crisis, com les guerres, fan emergir el pitjor i el millor de cada societat. La pandèmia del Coronavirus no en serà una excepció. De les coses dolentes ja en sentirem a parlar, segur. Algunes de les coses bones les veiem aquests dies als mitjans: voluntàries que cusen mascaretes protectores, voluntàries per portar aliments a la gent gran, empreses que canvien la seva activitat per fabricar productes de protecció sanitària... les nostres notes de veu.

El mateix dia que es decretava el confinament i mentre preparàvem els primers comunicats de premsa una companya i amiga em feia reparar que hi ha persones –principalment dones- que no escolten els mitjans de comunicació majoritaris, que no llegeixen notes de premsa, que no veuran les infografies que puguem traduir... perquè són persones que tenen com a canal de comunicació una altra llengua, perquè no tenen domini del català. Algunes ni tan sols tenen domini de la seva llengua original escrita. Són analfabetes. Treballadores de les cures, dones que treballen tancades a casa. El que calia eren notes de veu. Tantes com en poguéssim aconseguir per fer-ho arribar a totes les nostres conciutadanes que no parlen encara la nostra llengua.

Al cap de 24 hores i gràcies al suport que mai falla de la Mònica Morros, ja teníem el projecte validat i el text de Salut a punt per traduir. Les tres primeres veus van ser les de l’Ana Surra, la Maria Dantas i la Najat Driouecht (més endavant, en passar a ser la campanya institucional, van ser substituïdes per veus de dones anònimes). Al grup de les secretàries de les dones, les companyes es van activar i van començar a arribar les traduccions: de Guissona, d’Osona, de Figueres...d’amigues, d’amigues, d’amigues. Gràcies infinites a les que hi vàreu creure des del primer minut i heu mobilitzat el vostre entorn. La campanya ha esdevingut gegant i institucional i a hores d’ara són els departaments de Treball, Afers Socials i Famílies i el de Salut que l’han assumit com a pròpia. Ja estem a les 36 llengües.

I en podem estar ben orgulloses, perquè aquesta campanya és la nostra filla o la nostra germana petita. La que veiem créixer i no ens costa millorar, i sobretot, veure que vola sola perquè la volem compartir. És la penyora de la nostra solidaritat, de la nostra empatia. És el nostre missatge cap a dones que coneixem i dones que no coneixem i els diem “tu i jo parlem llengües diferents, però sentim el mateix”, “penso en tu, em poso a la teva pell”, “estem vivint la mateixa situació, la mateixa angoixa”... els missatges d’agraïment, les llàgrimes, els milers de comparticions dels missatges ratifiquen que la campanya té sentit, i que tot el que fem per qualsevol persona amb qui compartim terra, aire i avui pandèmia té tot el sentit. També és la prova que per ajudar-nos, ni ens calen recursos, ni permisos, ni pressupostos...ens tenim a nosaltres. Perquè som dones i creiem en la sororitat, perquè som republicanes i creiem en un futur millor que només té sentit si hi podem arribar en igualtat d’oportunitats. Lliures, sanes, juntes.

Pots consultar i difondre les notes de veu que trobaràs aquí:

http://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/c/coronavirus-2019-ncov/material-divulgatiu/

o aquí: https://creacionpositiva.org/audios-multilingues-coronavirus.html.

Mireia Mata

Directora General d'Igualtat