Lamentablement, i en ple segle XXI, Catalunya igual que el Regne d’Espanya i que la resta del món, es troba immersa en una de les més terribles pandèmies, denominada COVID-19 i provocada pel virus CORONAVIRUS, de conseqüències mortals i devastadores, havent provocat a la vora de 8.500 morts en el nostre territori i 21.000 en tot l’Estat Espanyol. Cal dir que el contagi d’aquest virus és d’una rapidesa del tot sorprenent fins i tot per al món de la medicina.

Com que és clar que no soc un expert en l’àmbit mèdic, deixaré aquestes explicacions pels professionals corresponents.

El cas és que la maleïda pandèmia ha aconseguit paralitzar el món sencer i per tant el nostre país, Catalunya, i tot el Regne d’Espanya. L’aturada ha estat general tots els àmbits durant quinze dies, excepte en el sector mèdic, alimentació i altres serveis denominats essencials i imprescindibles per el funcionament d’un país. D’altres serveis anomenats, ara, NO essencials, també han estat del tot aturats només quinze dies ( del 28 de Març al 11 d’Abril) i per tant estan traient una rendibilitat encara que siguin mínimes.

Aquí és on ve la meva sorpresa; en veure que la Justícia (Poder judicial) no és un servei imprescindible per la societat, ni tan sols NO essencial. És a dir, un dels tres poders d'un estat es demostra del tot prescindible, ja que porta del tot aturada, en tots els seus àmbits jurisdiccionals, des del passat dia 14 de Març, excepte, i cal dir-ho, per les situacions considerades legalment urgents.

Això vol dir, que s’han suspès tots els judicis, els terminis, les diligències, les citacions, en pro, i cal remarcar-ho, de la salut dels seus treballadors i dels cooperadors judicials que puguin intervenir (advocats, procuradors, graduats socials, etc), així, i així ha de ser, com la dels ciutadans.

El poder Judicial, està governat pel Consejo General del Poder General i format per uns membres de dubtosa capacitat i donats a estèrils i majestuoses reunions on es dediquen, entre altres coses, a proposar normes que han de regular l’exercici de la jurdisdicció a la societat i el bé i la seguretat del seus ciutadans. Són, per mi, els homes de negre.

La meva reflexió, no va contra de seguretat mèdica de cap membre de la justícia, ni del seus cooperadors ni, per descomptat, de cap dels justiciables, sinó en contra d’alguna de les idees proposades pels homes de negre

Com a solució al problema i per descongestionar el col·lapse que es pot crear en l’àmbit judicial, s’ha proposat habilitar el mes d’agost i que durant aquest mes, declarat inhàbil per fer les merescudes vacances de tots els partícips del món judicial, tant els funcionaris com els cooperadors judicials puguin treballar i així intentar recuperar el temps perdut per aquesta maleïda pandèmia de conseqüències devastadores. Això sí, “sin perjuicio del escrupuloso respeto al disfrute de las vacaciones anuales de los miembros del Poder Judicial” (SIC). (Primer documento de trabajo sobre medidas organizativas y procesales para el plan de choque en la Administración de Justicia tras el estado de alarma).

S’ha de tenir en compte, que a l’actualitat, la dura realitat, és que des de mitjans del mes de juny, fins a mitjans del mes de setembre, gairebé, es treballa a un 50% de les possibilitats ja que comencen els torns de vacances del funcionaritat, sense oblidar les baixes per malalties, els permisos per assumptes propis, de manera que són només els cooperadors (advocats, procuradors, graduats socials, etc), els que intenten tirar endavant la defensa i els interessos dels seus justiciables, durant un període de gairebé tres mesos.

Àlex Torelló

Procurador