Com cada 17 de maig commemorem el Dia Internacional contra la LGTBfòbia, coincidint amb la data en què fa 30 anys l'OMS va retirar l'homosexualitat de la llista de malalties mentals. Una data en què l'orientació sexual de les persones va deixar d'estar patologitzada, tot i que encara no s'ha aconseguit una despatologització absoluta per les persones trans.

Durant aquests trenta anys hem aconseguit avenços i èxits significatius. Tanmateix, encara avui hem de fer front a situacions de discriminació, assetjament o humiliació per raó de la nostra orientació i identitat sexual i de gènere. No podem ni volem oblidar que l'homosexualitat segueix sent encara perseguida legalment en una vuitantena de països del món, en alguns casos fins i tot amb la mort, i en molts d'altres s'encobreix, legalment o tàcitament, la LGTBfòbia.

Però no cal anar tan lluny. Aquí, a casa nostra, l'homofòbia, la lesbofòbia, la transfòbia i la bifòbia segueixen sent una realitat molt arrelada a la nostra societat. Ens ho trobem a les aules, amb el bullying homòfob i transfob que pateixen molts menors; als centres de treball, on es fa especialment evident la discriminació que pateix el col·lectiu trans; en l'àmbit esportiu; en les dificultats a l'hora d'accedir a l'habitatge; a l'espai públic, en el dia a dia... Discriminacions que no sempre són explícites, a vegades són també omissions i silencis còmplices que agreugen aquestes situacions.

No és un tema menor: la LGTBfòbia mata. Queda molt camí a recórrer en diferents àmbits com el de l’educació (per tal de fer dels centres educatius espais segurs i respectuosos amb la diversitat i prevenir l’assetjament escolar per orientació sexual o identitat de gènere) o el de l'esport, així com en els col·lectius més vulnerables davant la discriminació com les persones amb discapacitat funcional, els i les joves, la gent gran o les persones trans.

Enguany, a més, vivim aquest 17 de maig en una situació excepcional i anòmala, amb les mesures decretades per lluitar contra la Covid-19, que ha afectat de manera molt dura i directa la nostra societat. A la restricció de drets i llibertats que comporta el confinament se li afegeix la LGTBfòbia. L'aturada laboral i l'absència d'ingressos ha colpejat els sectors més vulnerables, i en especial les persones trans. També ens trobem que molts menors LGTBI pateixen aquests dies un doble confinament, obligats a restar a casa, sovint en un entorn opressiu o on no es respecta la seva lliure determinació sexual i de gènere.

Som conscients de tot el camí fet per arribar fins avui, de tota la lluita i les fites assolides malgrat l'oposició davant la diversitat de sectors reaccionaris i d'ultradreta, i el silenci còmplice d'altres. I som també conscients de tota la feina que queda per fer, per seguir avançant en el reconeixement efectiu de tots els drets per a totes les persones LGTBI.

Per això des d’Esquerra Republicana treballem per fer una República qui tingui com a principis fonamentals el respecte per la diversitat sexual i lliure d’homofòbia, lesbofòbia, bifòbia i transfòbia. I ho volem seguir fent avançant conjuntament amb el moviment LGTBI, també aquests dies tot i la distància física. Ens hi retrobarem aviat per seguir lluitant i celebrant la diversitat.

*Podeu disposar del manifest en versió pdf en aquest enllaç