*Article publicat Publico

Sens dubte, la covid ens ha deixat una gran crisi sanitària, econòmica i social que només podrem superar si som capaços de ser innovadors, transformar el model social actual i readaptar-lo en funció de les necessitats que vagin sorgint.

Aquests últims mesos hem comprovat quins són els sectors essencials que sostenen la vida, i és evident que l'únic que no podem deixar de banda ni ajornar són les cures a les persones que les necessiten. Les cures, remunerades o no, sovint invisibles i poc valorades, han emergit com a imprescindibles.

No podem deixar d'atendre els nens ni a la gent gran ni a les persones dependents. No podem deixar ningú enrere. Ni tampoc a les dones, que són les que majoritàriament realitzen les tasques de cures.

Si els nens no van a l'escola, si a casa hi ha gent gran i persones amb dependència per atendre, algú n’haurà de tenir cura. I aquest "algú", haurà de renunciar a una part o completament el seu salari, perquè el Govern no els ha donat cap més opció. I teletreballar conciliant, si és el cas de poder teletreballar, és una de les tasques més complicades que les famílies han hagut d'assumir aquestes últimes setmanes.

Els permisos retribuïts per atendre les tasques de cures que va anunciar el ministre Escrivà van crear una forta expectativa que aviat es va convertir en frustració. Mai es va arribar a posar en marxa, i l'opció de reduir la jornada i el sou és insostenible si no es compensa el sou perdut.

Si les escoles estan tancades, si la gent gran no poden accedir als centres assistencials i les persones dependents s'han de quedar a casa, la responsabilitat recau sobre les famílies. I si l'estat ho deixa a la responsabilitat de les famílies, la responsabilitat recau majoritàriament sobre les dones.

Per això és imprescindible també abordar la crisi des de la perspectiva de gènere i considerar les cures com una responsabilitat col·lectiva. La corresponsabilitat en l'àmbit de les cures és vital perquè no siguin de nou les dones les que dediquin més temps i es vegin obligades a deixar les seves tasques professionals.

Les mesures que es plantegin han de ser compartides entre homes i dones per a que no sortim d'aquesta crisi amb més desigualtat, engrandint la bretxa de gènere si les institucions no assumeixen la càrrega de les cures.

Per tots aquests motius, Esquerra Republicana fa setmanes que venim proposant un permís de conciliació retribuït intercanviable i compartit entre homes i dones, per als que hagin reduït la jornada i el sou per tenir cura dels seus fills i persones dependents al seu càrrec. D'aquesta crisi no podem sortir com el 2008. En aquesta no podem deixar ningú enrere.

Mirella Cortés i Sara Bailac, senadores