Ciutadania i Migració

Regularització de les treballadores de la llar i de les cures

Carles Bertran
Carles Bertran

La crisi sanitària de la Covid 19 ha posat de manifest l’existència de sectors essencials per al manteniment de la nostra societat, com ara el sanitari, l’assistència a persones grans, el camp, l’alimentació, el transport o les treballadores de la llar, molts d’ells ocupats de manera majoritària per treballadores i treballadors estrangers, amb un nombre important de persones sense autorització administrativa.

En general, es tracta de sectors amb pitjors condicions laborals i una major desregulació, com s’exemplifica en el sector del treball de la llar i les cures. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), de les 90.000 treballadores de la llar que hi ha a Catalunya, només unes 60.000 estan donades d’alta a la Seguretat Social, cosa que ens deixa 30.000 treballadores de la llar sense contracte. Es tracta d’un sector clarament feminitzat, el 98 % són dones i amb una presència important de dones estrangeres (més del 50 %), especialment de països llatinoamericans, com ara Hondures i Bolívia.

Les treballadores del sector no tenen la mateixa cobertura de drets laborals i prestacions socials que la resta de persones assalariades: ni a la prestació d’atur, ni a la protecció en salut laboral, ni a la negociació col·lectiva... Aquesta realitat està oculta a la nostra mirada perquè té lloc dins dels domicilis privats, que amaga greus situacions d’explotació laboral, de precarietat i de soledat que deixa les treballadores en una gran vulnerabilitat i indefensió.

Aquesta realitat comporta, per a les persones estrangeres, més dificultats per poder accedir o per poder renovar les seves autoritzacions de residència i treball, per la temporalitat i parcialitat que defineix el sector. A més, no tenir papers incrementa la situació de precarietat i indefensió pel que fa al compliment de les condicions laborals i comporta situacions greus d’explotació laboral. Malauradament, totes aquestes situacions s’han vist agreujades per la crisi sanitària, que ha comportat, entre altres efectes, acomiadaments, allargaments de jornada sense compensació salarial o el risc a contraure la Covid19 per la manca de mesures de protecció.

En aquest sentit, des d´ERC hem reclamat reiteradament l’adopció de mesures excepcionals destinades a evitar la situació d’explotació i indefensió que comporta no disposar d’autorització de residència i treball, i més quan aquestes treballadores estan fent tasques, com ara la cura de persones grans i dependents, que s’han mostrat imprescindibles en el funcionament de la societat catalana.

En aquest sentit, creiem que són positives iniciatives com ara la promoguda per la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, de la Generalitat de Catalunya, adreçada a fomentar la contractació de persones sense autorització administrativa per a la realització de tasques de cura a domicili i poder, així, regularitzar la seva situació administrativa. Tanmateix, l’efectivitat d’aquestes mesures estan condicionades per les dificultats que comporta un marc legal d’estrangeria restrictiu i burocratitzat, que condemna milers de treballadores de la llar i les cures a la irregularitat.

És per això que és absolutament necessari que el Govern de l’Estat espanyol promogui mesures extraordinàries que permetin la regularització de les treballadores de la llar estrangeres sense autorització administrativa. Mesures com ara la flexibilització de les condicions per acollir-se a l’arrelament social, reduint els temps mínim d’estada a l’Estat espanyol i/o la durada del contracte exigit. O també, flexibilitzant els requisits per acollir-se a l’arrelament laboral, tant pel que fa al temps d’estada com reduint els temps de treball a l’economia submergida a tres mesos en comptes dels sis actuals.

Regularitzar aquestes treballadores no només permet donar resposta a necessitats estructurals de la nostra societat, com ho és la gestió de les cures. És, principalment, una qüestió de drets humans. Una regularització que permeti a aquestes treballadores essencials accedir a una vida digna.

 

Carles Bertran

Vocal de la sectorial de Ciutadania i Migracions

ciutadania@esquerra.cat