LGTBI

Manifest pel dia de la despatologització trans

Ser trans no és una malaltia, la transfòbia sí

Bandera trans
Bandera trans

El penúltim dissabte del mes d'octubre, aquest any el 17 d'octubre, es reivindica arreu del món el Dia d'Acció per la Despatologització Trans. Una data que reivindica la lluita contra la patologització de les identitats trans* perquè aquestes deixin de ser considerades una malaltia, sense haver-ho aconseguit del tot fins ara. Malgrat que al 2018 l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va deixar de considerar la transsexualitat com un trastorn, va passar a definir-la com a “incongruència” de gènere perpetuant així la seva condició patologitzant.

Aquest fet, lluny de resultar innocu, segueix tenint avui un profund impacte en la vida de les persones trans*. La patologització comporta violència, una tutela i control per part de les institucions mèdiques i psiquiàtriques que se suma a la que imposa l'administració, exercida contra els cossos que se situen fora de la norma, contra les expressions de gènere dissidents i contra les identitats que desafien el binarisme i que qüestionen les jerarquies de gènere imposades pel patriarcat.

La violència i la transfòbia institucionalitzada agreuja encara més totes les violències i agressions contra les persones trans*, en tots els àmbits de la nostra existència. Violències que encara es donen al si de la família, i també a l'escola on molts menors trans* han de fer front al bullying per la seva identitat o expressió de gènere. Violències mitjançant procediments mèdics i quirúrgics imposats que pretenen decidir per nosaltres i adequar els nostres cossos a la norma. Violències i discriminacions a l'hora d'accedir al mercat de treball, que fa que entorn al 85% de les persones trans* es trobin a l'atur, abocant a moltes de nosaltres a la precarietat, l'economia submergida i el treball sexual. Violències per no poder envellir dignament, desateses i havent de tornar a l'armari. Violències i agressions masclistes, patint abús i sexualització dels nostres cossos per raó de gènere. Violències per la negació dels nostres drets, de la nostra identitat, que qüestionen la nostra existència. Violències i agressions pel llenguatge i els discursos d'odi. Violències i agressions per part de la ultradreta i el feixisme. Violències que fan que presentem un major risc de patir problemes relacionats amb la salut mental, depressió o inclús suïcidi. Perquè sí, la transfòbia ens mata.

No volem ser víctimes, ni volem ser tutelades. Tampoc volem ser invisibles. Volem reivindicar la nostra veu, la nostra existència, els nostres cossos i la nostra identitat. Exigim la garantia i el reconeixement dels nostres drets, de la nostra autodeterminació com a dones, homes i persones no binàries, perquè no van contra ningú: els drets trans* són drets humans.

Des d'Esquerra Republicana treballem per avançar cap a una República que respecti la diversitat de les identitats de gènere, que reconegui plenament els drets de les persones trans* i que garanteixi que tothom pugui expressar la seva identitat en llibertat, trencant amb els esquemes normatius i el binarisme de gènere, i superant els valors i cànons tradicionals de gènere.

Volem una República on poder ser, lliures. Perquè les identitats trans* i els cossos dissidents no són una malaltia. La transfòbia, malauradament avui encara molt estesa, sí és una malaltia que cal seguir combatent.

 

Coordinadora LGTBI

Esquerra Republicana