Aquesta primavera es van, finalment, fer públiques les sentències del Tribunal Constitucional que declarava constitucionals –si s’interpretaven constitucionalment- dos paràgrafs de les lleis basca i catalana de l’esport, referents a la representativitat internacional de les federacions.

Ambdues sentències refusen les impugnacions del govern espanyol quan declaren que les competicions internacionals de les seleccions res tenen a veure amb la competència de l’Estat en relacions internacionals o en cultura. Unes conclusions importants que desballesten els arguments espanyols, condueixen a inadmetre els recursos i a declarar la capacitat “legal” de tenir seleccions, sempre que s’interpreti i es respecti la funció que la “ley del deporte” atorga a l’Estat de coordinar l’esport espanyol i la seva representació internacional. Es a dir, constitucionalment sí; políticament, quan li sembli al govern espanyol.

Amb aquest desgavell espolien les seleccions, es rifen la constitució espanyola i refermen el control polític de l’esport. Només resten les escletxes de les competicions “no oficials”, de les competicions sense federació espanyola o de quan el govern espanyol ho autoritzi. Escletxes que mostren la vulnerabilitat del sistema espanyol, però que de poc serveixen sense un suport efectiu del Govern, escletxes que una vintena de federacions catalanes han aprofitat fins ara amb un creixent suport social i amb un treball solvent en el marc esportiu internacional.

Ignasi Doñate
Membre de la comissió sectorial d'Esports
esports@esquerra.org