Esports

La independència, la millor via pel reconeixment de les seleccions esportives catalanes

Aquest dissabte 13 d’octubre comença a Barcelona el Campionat Mundial S23 de Korfbal, on hi participa amb tots els drets la selecció catalana d’aquest esport. Aquest fet, que no hauria de ser res d’extraordinari, al nostre país és un fet que ens omple d’orgull com a amants de l’esport i com a catalans.

Quan ERC es va fer càrrec de la Secretaria General de l’Esport, primer amb Rafel Niubó com a Secretari General, i després amb Anna Pruna, es va passar d’una a vint seleccions nacionals reconegudes. No hi ha dubte que va ser per voluntat d’aquestes federacions, però també és evident el pes del suport institucional. Molta gent recordarà el cas de Catalunya guanyant el Mundial B d’hoquei patins i després l’intent de reconeixement internacional, frustrat per les males arts del govern espanyol, a les assemblees de Fresno i de Roma, ja que l’Estat va fer servir tota la seva maquinària institucional i econòmica per tal que molts països, davant aquestes pressions, votessin en contra de l’ingrés de Catalunya a la FIRS (Federació Internacional de Patinatge).

Malauradament, durant els dos anys de govern de CiU hem passat de vint a divuit federacions, és a dir, hem avançat com els crancs, cap enrere. Tot i això esperem que les que encara estan immerses en llargs processos de reconeixement internacional, ho aconsegueixen ben aviat.

I és que no hi ha dubte que la millor manera de solucionar el problema del reconeixement internacional de l’esport català és aconseguir la independència com més aviat millor; però mentrestant, les federacions necessiten més suport del Govern de Catalunya per poder competir en llibertat a tots els esdeveniments esportius internacionals.


Josep Saguer i Ricart
President de la comissió sectorial d’Esports
esports@esquerra.org