L’esport català és un factor implícit i necessari en el procés de canvi polític que estem vivint, en tant que element clau de la conformació social, motor de canvi a nivell individual, motor de canvi econòmic, motor del desenvolupament del teixit associatiu i targeta de presentació de Catalunya al món. La plenitud de l’esport català no podrà assolir-se sense desfer-nos del dogal del sistema esportiu espanyol, tant a nivell competitiu, associatiu, legislatiu i polític. I aquí voldríem incidir en dos aspectes importants d’entre totes les propostes que es plantegen dins del programa.

El primer, és el dret a competir internacionalment en qualsevol modalitat esportiva, ja que l’esport és l’únic fet social que té una estructura organitzativa pròpia, independent dels estats, a nivell planetari. Efectivament, el moviment olímpic i la resta d’organitzacions esportives internacionals, neixen i s’estructuren a través del pacte entre entitats esportives, sense la intervenció dels poders públics. Per a què s’entengui ràpidament, ni el CIO depèn de l’ONU, ni la UEFA depèn de la Unió Europea, ni la NBA depèn de la Casa Blanca. Aquesta és la nostra concepció del moviment esportiu. Només amb un estat propi les seleccions catalanes tindran la garantia de poder competir a nivell internacional. En aquest sentit caldrà:

Promoure l’afiliació internacional de les federacions catalanes.

• Establir conjuntament amb les federacions esportives un pla específic d’excel·lència esportiva per a les seleccions catalanes que han de competir internacionalment representant l’esport català.
• Demanar el reconeixement per part del CIO del Comitè Olímpic de Catalunya.
• Promoure l’enfortiment i incorporació del COC en l’àmbit organitzatiu de l’esport de Catalunya.

El segon, és el desenvolupament econòmic del sector esportiu, on cal que aquest es doti d’un sistema de finançament propi que corregeixi els desequilibris actuals. Un sistema que sigui estable en el temps i que permeti al sector planificar el seu desenvolupament. Un sistema que eviti la penalització fiscal de la inversió esportiva i que permeti retornar part de la riquesa que es genera cap al propi sector. Per això, ens cal una república catalana que:

• Aprovi una llei de mecenatge esportiu que fomenti les inversions privades en el món de l’activitat física i de l’esport de base.
• Es doti d’un sistema fiscal propi amb desgravacions significatives per la inversió que suposa l’esport en el sector salut, educació, integració social i economia.
• Apliqui un tipus d’IVA reduit per als serveis que procurin l’activitat física i l’esport de base.
• Estableixi un tractament legal específic de l’esport professional: la seva definició, àmbit i desenvolupament.

Per més informació podeu consultar el programa electoral d'Esports.


Josep Saguer i Ricart
President de la comissió sectorial d’Esports