Ciutadania i Migració

Accés al sistema públic de Salut, també a les persones immigrades

Des de l’aprovació del Reial Decret Llei 16/2012, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat dels Sistema Nacional de Salut i millora de la qualitat i seguretat de les seves prestacions, la ciutadania ha passat de tenir el dret universal a la salut a estar subjugada a la condició de ser o no ser beneficiària de la cobertura sanitària, excloent a un bon nombre de persones del sistema de salut universal.

Davant de l’alarma social que va generar la mesura, el govern català va aprovar la Instrucció CatSalut 10/2012 d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública del CatSalut als ciutadans estrangers empadronats a Catalunya que no tenen la condició d’assegurats o beneficiaris del Sistema Nacional de Salut.

La Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat de l’Ajuntament de Barcelona ha elaborat un document resum interessant on s'explica els supòsits i el procediment per a cadascun d’ells per a l’obtenció de la Targeta sanitària, davant de la complexitat derivada del conjunt de canvis legislatius i la desorientació tant del personal sanitari com de les entitats que treballen amb la població immigrada.

Malgrat això, encara queden bosses de població desatesa. Un grup és el de les persones en situació administrativa irregular, assegurades o beneficiàries del Sistema Nacional de Salut per situacions especials. Tenen dret a la màxima cobertura, només mentre duri la seva situació especial. En aquest grup trobem els menors de 18 anys, les embarassades (embaràs, part i post part) i les persones amb urgències per malaltia greu o accident, només fins a l’alta mèdica. Passada la seva situació especial passen a engruixir el segon grup.

El segon grup és el de les persones estrangeres en situació administrativa irregular amb ingressos inferiors a la RMI: No tenen condició d’assegurades o beneficiàries del Sistema Nacional de Salut. La cobertura sanitària per aquestes persones té 2 nivells en funció del temps d’empadronament, però en qualsevol dels 2 supòsits, les persones que no compleixen un mínim de 3 mesos d’empadronament continuat no tenen dret a cap cobertura mèdica, ni tan sols la d’urgències.

La instrucció matisa que en cas de gravetat, risc vital o necessitat inajornable d’atenció (les persones del segon grup no tenen dret a l’atenció especialitzada) s’establirà una comissió d’accés excepcional a l’atenció especialitzada, sense establir quant de temps haurà de transcórrer per prendre la decisió i en quant de temps s’haurà de notificar a l’afectat.

Tot plegat qüestiona l’actuació d’un personal sanitari que es troba lligat al codi deontològic i davant d’un reforma que, a més, xoca frontalment amb l’article 196 del Codi Penal, sobre omissió del deure de socórrer.

En qualsevol cas, us deixo l’enllaç al document, pràctic i d’aplicació a tot el territori.
http://www.bcn.cat/novaciutadania/pdf/ca/salut/tramits/InformatiuSanitat.pdf


Montserrat Torres
Presidenta comissió sectorial de Polítiques d’Immigració