Ciutadania i Migració

Ziani no és l’únic

Aquest dies es parla molt de Noureddine Ziani, el marroquí a qui el CNI acusa de formar part del servei d’intel·ligència d’un país estranger (sense especificar quin), de salafista i posar en risc la seguretat de l’Estat.

Tot l’afer és molt obscur: la manca d’aportació de proves que confirmin les acusacions, el canal a través del qual es realitza i el procediment d'expulsió. La contradictòria acusació de salafista i la pretesa vinculació al terrorisme internacional, fa entreveure la intencionalitat del CNI d’atiar la por de l’opinió pública per escudar-se d’un procés dubtós i de pas, atemorir a candidats i candidates de la causa independentista, a més del missatge subliminar que associaria l’independentisme amb el radicalisme. Així doncs, no és estrany veure-hi una motivació política, però en tot cas, tampoc podem afirmar si és o no és l’única motivació.

Les motivacions per decretar la seva expulsió són ambigües, però el procediment utilitzat és denunciable. Cal reclamar un tracte judicial just en el compliment estricte de la legalitat vigent, l’estatal i la internacional, i unes garanties processals que s’ajustin als drets fonamentals i a les llibertats individuals, tal com queda reflectit en el Conveni europeu del Drets Humans, conveni del qual Espanya és país signant. El Conveni reconeix les garanties processals en tota situació d’amenaça d’expulsió, també quan es tracta d’un procediment d’expulsió per la via ràpida, com és el cas.

El fet és que el cas del Noureddine ha saltat als mitjans, però són moltes les persones que han rebut amenaces en major o menor grau. I no només ara que s’ha accelerat el procés sobiranista; durant l’onada de consultes per la independència ja vam ser coneixedors d’alguns casos. Algunes de les persones que han rebut amenaces són militants dels nostre partit i/o pertanyen a l’ANC.

No en va, algunes de les propostes que la nostra sectorial va presentar al programa electoral de les passades eleccions al Parlament anaven en aquesta direcció i també vam expressar aquesta preocupació a alguns dirigents del nostre partit.

Per una banda és necessari cercar i crear mecanismes jurídics encaminats a la protecció de les persones que durant la transició d’autonomia a estat independent veuen amenaçada la seva situació administrativa per motius d’adhesió a la causa sobiranista. I per l’altra, Esquerra Republicana com a partit que lidera el procés d’independència, ha de vetllar perquè Europa, com a garant de les llibertats democràtiques, protegeixi les persones que, per causa de la seva situació administrativa, són les més vulnerables de tot aquest procés.

Des de la Sectorial de Polítiques d’Immigració fem una crida als juristes del partit, perquè explorin una solució jurídica que atorgui protecció a les persones d’origen estranger. No només per les que obertament manifesten la seva adhesió a la independència de Catalunya, sinó també per totes les que se senten atemorides i creuen que expressar lliurement la seva adhesió perjudicarà la seva situació i la de la seva família. Alguna nova fórmula de tutela a l’emparada del Codi Civil català ho ha de fer possible.


Montserrat Torres
Presidenta de la comissió sectorial de Polítiques d'Immigració
immigracio@esquerra.org