Drets socials

L’associacionisme, eina de civisme dels Països Catalans

Un dels trets més significatiu de la societat catalana ha estat, és i afortunadament es preveu que segueixi sent, la capacitat per associar-se. Aquest fet ha comportat que en moltes ocasions les entitats catalanes hagin assumit estructures que li correspondrien a l’Estat (cas per exemple de la cultura o l’ensenyament en el període franquista). Tant al Principat (més de 70.000 entitats registrades per una població de 7 milions i mig), al País Valencià com a les Illes, la ràtio d’entitats per nombre d’habitants és de les més altes del conjunt de la UE.

Aquest dinamisme associatiu, comporta, entre altres aspectes, una important eina per la cohesió social i la transmissió de valors. Un exemple molt clar ha estat el paper assumit en l’integració de l’immigració en els darrers anys o la seva tasca amb les persones en risc d’exclusió social. En aquests aspectes, no solsament hem de destacar les entitats socials que fan aquest paper, sinó també d'altres d’àmbit molt divers, com culturals, comunitàries, ecològiques, de solidaritat internacional, etc.

Aquest treball per part del món associatiu demana un suport i coordinació amb aquelles unitats de l’administració pública que tinguin les competències en matèria d’associacionisme i civisme. En aquest sentit, s’ha demostrat que per assolir l'èxit en aquests projectes, les entitats i l’administració publica han d’actuar de forma coordinada, en anys recents aquest ha estat el model d’èxit.

En aquest moments de màxima transcendència pel país, és necessari que les entitats, cadascuna des de la seva posició, s’impliquin en el procés de transformació nacional i social que estem vivint, aportant els seus coneixements i àmbits d’incidència al procés.


Jaume Forés i Llasat
President de la comissió sectorial de Benestar Social