Ciutadania i Migració

Crònica d'una jornada: L'Islam a Catalunya

Sovint, quan tractem de la cultura islàmica, ho fem a partir de tòpics o a través de visions simplificades que s’han instal·lat a l’imaginari col·lectiu sense adonar-nos que les realitats sempre són molt més riques i complexes del que acostumem a pensar. I sovint associem l’Islam a un fenomen llunyà o a una conjuntura lligada al fet migratori sense adonar-nos que la cultura islàmica ha arribat per quedar-s’hi i que avui ja forma part de la realitat i la diversitat de Catalunya. Justament per això, per posar les coses al seu lloc, la celebració d’una jornada de treball com aquesta ha estat del tot oportuna i necessària per saber què significa avui l’Islam a Catalunya, més enllà d’un patrimoni cultural d’enllà dels temps.

RADIORAFIA DE L’ISLAM A CATALUNYA

El primer ponent a obrir foc va ser en Jordi Moreres, doctor en Antropologia Social (URV) i màster en estudis Euro-Àrabs, que tenia l’encàrrec de situar l’estat de la qüestió exposant la radiografia de l’Islam a Catalunya. Va començar fent-se una pregunta: es pot parlar d’un Islam català? Clarament sí, estem davant un realitat més enllà de l’assentament migratori i que cal mirar-ho des d’un altre punt de vista. Per desvetllar-ho ens va donar algunes xifres. La primera, fa 40 anys es va obrir la primera mesquita a Catalunya (1974), una presència que s’ha anat fent cada cop més present i que ja no és quelcom que acaba d’arribar. Perquè si portem tants anys de presència musulmana a Catalunya encara són vistos com a immigrants? Tal com ell mateix sentencia, “la integració dels musulmans a Catalunya s’acabarà el dia que deixem de parlar de la integració dels musulmans a Catalunya”. Per això, hem de buscar una convivència basada en la justícia social, deixar d’assenyalar als col·lectius com a immigrants i trencant el principi d’indiferència social de manera que la gent no sigui qüestionada per la seva singularitat permanentment. Tal i com ell assenyala, al llarg d’aquests 40 anys, hi ha hagut un excés d’opinió, una manca d’anàlisi i sobretot una manca de projecció futura. En definitiva, l’Islam a Catalunya serà allò que decideixin els musulmans a Catalunya en relació al seu marc de referències. Per fer-nos una idea de la seva implantació ens dóna més xifres de l’establiment de mesquites a Catalunya: 1 (1074), 15 (1990), 47 (1994), 139 (2001), 149 (2005), 205 (2008) i 238 (2011). L’estat de les mesquites són difícilment identificables en l’espai públic, de manera que estan mal habilitades, resulten invisibles, amb una ocupació interior col·lapsada, mala regulació legal... Tot plegat ha generat rebuig social. Entre 1990 i 2012 a l’estat espanyol hi ha hagut 74 episodis de conflicte al voltant de mesquites, de les quals 50 han sigut a Catalunya. Som conscients d’aquesta situació? No tenim el balanç del perquè ha succeït, ignorem el criteri i no sabem com intervenir-hi. Al seu parer, la llei d’Espais de Cultes (2009) s’ha acabat convertint en una coartada per no resoldre aquests temes, ja que s’ha tornat a les moratòries per no obrir nous oratoris. Segons algunes estimacions, un 20% dels musulmans a Catalunya tenen nacionalitat espanyola i el 28% dels marroquins a Catalunya tenen menys de 15 anys. Aquestes són dades molt interessants a tenir en compte com a criteri de naturalització especialment pel que significa d’un creixent nombre de vots que s’anirà fent més influent. Amb aquest panorama, cal anar avançant en la reconversió de les mesquites, de manera que aquests oratoris es vagin convertint en espais d’interacció amb la societat catalana, enlloc de ser uns espais de les essències. Ara, majoritàriament, les mesquites es situen en polígons industrials allunyant-les dels nuclis de població. Per procurar la seva integració, el 2002 es va iniciar un intent de formació per a imams amb classes de català. Els imams juguen un paper important, guien el col·lectiu, però han anat adoptant significats diferents del que era en origen, el context ha anat canviant. També s’ha anat evolucionant amb imams més joves que no siguin tant guardians de les essències. Sovint s’ha cregut en la idea de transmissió islàmica com l’herència tradicional familiar de la tradició, però hi ha altres formes d’interpretar-ho. El que cal plantejar-se és com volem la nostra societat i com hi forma part l’Islam a Catalunya. Hi ha dos discursos que ens estan tensionant i limitant l’àmbit de discussió, ambdós posen en dubte la convivència. La primera, el discurs xenòfob, que prioritza les persones que són de la terra enfront dels que no ho són. L’altre, el que redueix l’Islam a allò del que “la meva doctrina això no m’ho deixa fer”. Ni una cosa ni l’altre són elements comprensius de l’Islam. L'Islam a Catalunya està avui més afectat per l'impacte de la secularització de la societat que no pas per les tradicions fonamentalistes. S'ha definir un model d'encaix de l'Islam a Catalunya, és peremptori que es faci i existeixi.


Podeu llegir la crònica complerta de la jornada en aquest enllaç:
http://www.esquerra.cat/documents/cronica_2014-1-11_islam_def.pdf


Francesc Sànchez
Tècnic de polítiques sectorials